«Hauria donat un dit perquè Cruyff m’entrenés»

mi m’agrada’. Vaig començar a veure el futbol d’una manera diferent. Vaig entendre l’essència del joc. Com t’associes, la col·locació, el joc posicional. Jo havia escoltat des de jove que calia córrer, i de sobte te n’adones que no. Que el que cal fer és jugar amb el cap i no amb els peus ni amb el cor. Perquè després xutes la pilota en llarg i com més ràpid la xutes més ràpid et torna. Per això em meravella Busquets, que és un futbolista intel·ligentíssim i que està permanentment llegint el joc.

— ¿Com es va sentir quan li van donar el premi de la Fundació Johan Cruyff?

— Ho vaig agrair moltíssim perquè era un reconeixement real a una cosa que jo sentia. Evidentment, amb els anys, vas adquirint matisos. Jo no és que tingui gaire capacitat per inventar, moltes vegades copio el Quique Setién, a les instal·lacions del Betis, fa uns dies. defensar el que faig. Però si jugues a defensar permanentment, què els diràs als teus futbolistes quan arribes al vestidor. No tens res.

— Joaquín va dir que, en cas de no haver arribat vostè, s’hauria retirat.

— A mi m’hauria encantat tenir un entrenador que tingués les coses tan clares. Per això jo a Cruyff li vaig dir que hagués donat el dit petit per haver jugat al seu equip, però no per jugar al Barça, si no per com jugava, perquè jo veia els futbolistes com disfrutaven. Els futbolistes els anem canviant els entrenadors. Els tallem la seva iniciativa perquè facin el que nosaltres volem. I no he conegut cap futbolista a qui no li agradi la pilota. Es fan futbolistes perquè volen la pilota, no per córrer-hi al darrere. A mi el concepte del migcampista defensiu em té traumatitzat. Perquè pel lloc per on més vegades passa la pilota has de tenir els millors futbolistes. És que és de sentit comú si vols jugar a futbol.

— ¿És vostè un dissident?

— Tant com un dissident no, perquè crec que en el fons a la majoria dels entrenadors els encanta tenir la pilota. Però el futbol també té urgències i els entrenadors entenen que sobreviuràs més temps sent conservador que agosarat. Hi ha