La doble tornada de Carmelo
Aquesta és la temporada de l’NBA de les possessions curtes, de més punts que mai, de córrer sense parar i tirar sense pensar. Ningú galopa més aquest any que els Sacramento Kings. Però la referència d’aquest estil sempre serà Mike D’Antoni i els seus Phoenix Suns de l’any 2005-2006. D’aquella tempo- rada va sorgir un llibre referencial, Siete segundos o menos, de Jack McCallum, un periodista esportiu que s’ha guanyat la vida a Sports Illustrated durant 30 anys. En set segons n’hi hauria prou per anotar, seria la conclusió succinta i simple del volum.
Aquests Phoenix Suns que a la pista accelerava Steve Nash serien considerats més aviat lents a l’NBA actual. Nash ja no hi és; deu estar fent tocs amb una pilota de futbol per Mallorca. Però Mike D’Antoni persisteix, ara als Houston Rockets, un equip amb dos tipus que corren com atracadors de banc i tiren com pistolers de l’oest, James Harden i Chris Paul. I després hi ha un senyor de 34 anys que ha sigut convocat en 10 ocasions per a l’All Star i que ve d’experiències frustrants als Thunder d’Oklahoma i als Knicks de Nova York. És Carmelo Anthony, que literalment ja no té edat per a aquestes coses.
Anthony va tornar aquesta setmana amb els Rockets tant a Oklahoma com a Nova York. Davant dels Thunder va mostrar la pitjor versió de si mateix. Esbroncat per la seva exafició, va rendir com un rookie d’una universitat menor. Només dos punts en 20 minuts en la derrota davant de Paul George i els seus. Un Melo desencertat.
A Nova York, en canvi, va oferir la seva millor actuació en el que portem de temporada. No va acudir al Madison Square Garden, sinó al Barclays Center de Brooklyn, on juguen els Nets. Una visita que li va permetre al periodisme novaiorquès reme-