Els límits de l’humor

Amb referència a l’escena protagonitzada per Dani Mateo al programa de televisió El intermedio, a la Sexta, mocant-se amb una bandera espanyola i la repercussió que aquesta imatge ha tingut, se’n poden treure un parell de conclusions. En primer lloc, els mitjans de comunicació i el públic espectador hem d’aprendre a diferenciar les accions dins d’un context particular amb un ambient còmic i divertit –com és el cas d’un programa d’humor– de les accions que es duen a terme com actes reivindicatius o com a provocació. Les dues situacions no poden tenir les mateixes conseqüències perquè el seu marc i la seva intencionalitat és del tot diferent.

En segon lloc, els humoristes amb certa exposició als mitjans de comunicació també han de comprendre que a l’hora de representar un esquetx còmic no tot s’hi val. En l’àmbit privat o fins i tot en sales amb un públic reduït és comprensible recórrer a l’humor més groller per arrencar les rialles dels espectadors, però quan s’utilitza com a altaveu una xarxa social o un mitjà de comunicació massiu, han de comprendre que la seva actitud pot ferir moltes sensibilitats i que les seves accions poden tenir conseqüències. Dit això, els humoristes, els mitjans de comunicació i l’audiència no hauríem de tenir la pell tan fina, ja que al final, l’únic que aconseguim és donar molta importància a coses insignificants, en lloc de preocupar-nos pels temes que afecten realment la població. Samuel Pastor Tècnic de mitjans audiovisuals. Cornellà de Llobregat.