Una medalla per a Lesmes
Estava escrit. Només en podia quedar dret un dels dos: l’interès de la banca o la credibilitat del poder judicial. I aquesta última es va trencar en bocins.
Aquesta és la primera conclusió de l’esperpent del Tribunal Suprem i l’impost dels préstecs hipotecaris. La confiança en la justícia cau en barrina en vigílies del judici dels líders independentistes catalans. La instrucció judicial ja havia aixecat crítiques fonamentades a la desmesura de les imputacions. Ara, el vodevil del Suprem rearma la propaganda secessionista de negació de la democràcia espanyola.
Quin servei li han prestat a l’Estat (i a la ciutadania hipotecada) el president del Suprem, Carlos Lesmes, i el de la seva Sala Tercera, Luis María Díez-Picazo. Al Govern de Quim Torra li ha faltat temps per anunciar una demanda contra els dos jutges. Més que una querella, els hauria d’imposar una condecoració. L’auxili prestat per Lesmes i Picazo a la causa independentista no és menor.
L’episodi del Tribunal Suprem brinda més conclusions. Una inclou un vell axioma popular: la banca sempre guanya. O, si ho prefereixen, el client sempre paga. ¿Es podia esperar res diferent després de la resignació oficial que els bancs no tornin 40.000 dels 55.000 milions d’euros públics rebuts en concepte de rescat? El client continuarà pagant fins i tot després de la reforma de Pedro Sánchez que carrega a partir d’ara el tribut als bancs. No de forma nominal, faltaria més, però sí mitjançant alces dels tipus d’interès o de les comissions bancàries o del que es presenti. L’operació ja està en marxa. UNA TERCERA
conclusió del sainet, no menys il·lustrativa, mostra el domini tàctic, l’agilitat i l’astúcia que presideixen el duel entre el PSOE i Podem per l’electorat d’esquerra després d’haver segellat la seva aliança pressupostària. La llampegant velocitat de Pablo Iglesias al convocar una manifestació davant del Suprem va ser neutralitzada de seguida per Sánchez amb la reforma legal del tribut.
Mentrestant, la salut democràtica del país reclama a crits una reforma inajornable del poder judicial.
☰