Israel pesa molt a Rússia
Tel Aviv i Moscou mantenen una discreta aliança, impulsada per valors comuns i influents oligarques Alguns van tenir un paper destacat en l’ascens de Putin al Kremlin
Una notícia va passar gairebé desapercebuda el 31 d’octubre. Citant una font militar d’alt rang a Israel, l’agència Reuters assegurava que les forces aèries d’aquest país havien continuat bombardejant les milícies proiranianes a Síria i que el canal de comunicació amb els comandaments militars russos per evitar incidents al país àrab seguia funcionant «com abans». Aquest «abans» es refereix a la breu crisi bilateral de setembre, quan un avió rus de reconeixement va ser abatut per les defenses antiaèries del règim de Bashar al-Assad, en un esdeveniment que va causar la mort dels 15 tripulants de l’aparell i del qual els responsables militars russos van culpar Israel. Durant unes hores, es van poder sentir a Moscou greus exabruptes contra Israel. Però, ja de nit, el mateix president Vladímir Putin va tallar en sec la iracunda reacció moscovita: «Ha sigut una tràgica cadena de circumstàncies».
Les ambivalents relacions entre Rússia i Israel sempre han sigut objecte de saberuts estudis. Durant la guerra freda, el Kremlin es va erigir en l’enemic número u de l’Estat hebreu. I tot i que el 1948 Moscou va reconèixer la partició de Palestina, el lideratge soviètic de seguida va modificar la seva actitud, desempolsegant les velles idees de Lenin, que consideraven el sionisme com una ideologia contrària a l’igualitarisme socialista.
Els diplomàtics soviètics van passar a recolzar el bàndol àrab al Consell de Seguretat de l’ONU, mentre els jueus soviètics patien greus discriminacions al seu país i Moscou imposava restriccions a l’emigració a Israel, només aixecades el 1989 amb Mikhaïl Gorbatxov.
Sota el mandat de Putin, Rússia ha ressorgit com a actor global. Però