ERC assetja JxCat per obtenir un pacte unitari de mínims
Esquerra s’anticipa a l’‘opa’ per la llista conjunta amb un acord de fons L’aliança orbita sobre el referèndum i la mobilització a l’estranger
L’independentisme busca un cap de platja des d’on afrontar les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya (segurament, després de la sentència del judici dels polítics empresonats a Lledoners) en un context de màxima mobilització i no, com en la conjuntura recent, d’enfrontament intern. Els diferents actors tenen, fins i tot, molt detectat quina ha de ser aquesta porció de territori des d’on llançar la contraofensiva al constitucionalisme: la «unitat». Una altra cosa és com l’entenguin cadascun dels partits i entitats.
Lluny encara de la contesa electoral i que surti la pressió per anar en llista conjunta amb la postconvergència, els republicans s’han anticipat i assetgen els hereus de CDC perquè s’uneixin a un pacte estratègic que, grosso modo, ja va ser proposat pel vicepresident Pere Aragonés fa uns mesos. Els republicans pretenen ser els paladins de la unitat esquivant, al seu torn, haver de compartir llista amb els socis de Govern. Recordeu que, per exemple, Oriol Junqueras ja s’ha postulat per encapçalar la llista republicana a les europees i ha col·locat Ernest Maragall com a alcaldable a Barcelona.
Fa setmanes que la hiperventilació independentista ataca ERC per haver-se presumptament desmarcat dels postulats republicans i regir-se per l’interès electoral. Contra això, ERC posa sobre la taula tancar un acord unitari que tingui com a gran objectiu la consecució d’un referèndum acordat amb l’Estat. Una cosa que, d’altra banda, el PDECat i bona part del puigdemontisme, començant pel mateix líder de Waterloo, subscriuen. «Es tracta de posar en paper el que diuen en veu baixa», apunta una font republicana. Això sí, els postconvergents voldrien que això fos l’aperitiu d’una llista conjunta. La supremacia demoscòpica d’ERC, si bé no promet un triomf a les urnes, sí que dona motius per al nerviosisme entre els quals temen quedar-se fora del Palau de la Generalitat.
NEXE COMÚ Fa 15 dies, el republicà i membre del sanedrí independentista Xavier Vendrell va llançar al programa Faqs de TV-3 la proposta de portar la mobilització per l’autodeterminació a Europa. En a penes uns minuts, tant Puigdemont com Junqueras (per persona interposada) van donar el seu beneplàcit a la idea per Twitter. La internacionalització és el nexe comú (el que uneix Puigdemont i Marta Rovira, per exemple) entre republicans i postconvergents. La pedra des d’on edificar el pacte.
Des d’aquell moment, ERC ha llançat múltiples missatges de reconeixement a la «determinació» de l’expresident i, fins i tot, ha donat a conèixer que s’ha iniciat una tímida relació epistolar. Puigdemont li va enviar a Junqueras el seu llibre i una carta i el republicà ha preparat una resposta. Fonts d’ERC qualifiquen de «cordial» la missiva, que serà entregada en mà la setmana que ve, una vegada que ja compti amb la firma de l’exvicepresident.
Segons els republicans, aquest acord, que diverses fonts assenyalen que encara és «molt verd», ha d’anar més enllà dels dos espais polítics i incloure el molt anomenat àmbit del «3 d’octubre». Exactament, el mateix que tracta d’arribar Òmnium amb la seva campanya Som el 80%, amb referència al percentatge de catalans que advoquen per un referèndum pactat.
☰