En el nom del poble

La setmana passada, al ple del Parlament, es va donar forma a la negativa de l’independentisme català amb representació al Congrés dels Diputats al projecte de Pressupostos del Govern d’Espanya.

Resulta innegable l’absoluta excepcionalitat del moment polític. Les causes de tots els danys polítics, econòmics i sobretot socials provenen de decisions adoptades fa un any. «La irregular alteració dels procediments parlamentaris, la judicialització expansiva de les diferències polítiques, la repressió violenta de la consulta popular del primer d’octubre, la interpretació extensiva de l’article 155, l’acció sectària i bel·ligerant d’alguns mitjans de comunicació. Sense oblidar una presó provisional injustificada dels dirigents encausats que contiho nua pesant sobre l’ambient». Recupero la reflexió del grup Pròleg, del qual formo part, en l’escrit Catalunya: confrontació política i unitat civil.

En la seva compareixença, el president Quim Torra expressava dimecres la seva retirada de suport al president Pedro Sánchez i la negativa als Pressupostos de l’Estat amb tota contundència: «Nosaltres no traficarem amb la democràcia ni amb la dignitat. No hem fet nosaltres ni ho farà el poble de Catalunya». En el rerefons d’aquesta afirmació hi ha la idea que amb el no als Pressupostos s’adopta la millor decisió per reforçar la legitimitat en la defensa dels líders de l’independentisme que avui es troben mancats de llibertat.

Permetin que m’aturi un moment en aquest punt. ¿La negativa als Pressupostos canvia en res la situació actual dels líders empresonats? Crec que és difícil respondre afirmativament a aquesta pregunta des de la raó. Com també ho seria respondrehi negativament. La seva situació, malauradament, ara ja tan sols depèn de les properes passes en l’iter judicial a la seu del Tribunal Suprem i eventualment en la del Tribunal Europeu de Drets Humans. El sí o el no als Pressupostos de l’Estat no canvia en res «la seva» situació.

Els més perjudicats

Així doncs, ¿a qui beneficia i a qui perjudica la decisió d’obstaculitzar l’aprovació dels Pressupostos? Tota negativa a uns pressupostos, aquí i arreu, porta implícita o bé una voluntat d’esmenar les prioritats plantejades, o fins i tot la voluntat de qüestionar

la mateixa continuïtat del Govern que les planteja.

Però més enllà dels riscos en l’estabilitat del Govern de l’Estat (i els eventuals beneficis que aquest fet podria provocar en l’enfortiment d’alternatives polítiques que fins ara no tan sols no han treballat per la resolució política del conflicte sinó més aviat per la seva judicialització), l’obstaculització dels Pressupostos perjudicaria el conjunt de la ciutadania de Catalunya (i de la resta de l’Estat), que hauria pogut començar a veure revertir l’enorme bretxa de desigualtat enfortida per polítiques conservadores en el context de la crisi econòmica.

Tot sentit de vot és legítim. També el no. Però no si s’afirma fer-ho per evitar traficar amb la democràcia i en nom del poble.

☰