Sospitosa coincidència
Dos empleats dels tallers de La Sagrera pateixen fibrosi retroperitoneal, relacionada amb l’amiant Aquesta malaltia rara afecta cada any només una persona entre un milió
Un dolor a l’esquena, atribuït a un mal gest, va precedir un bony a la columna
Dos mecànics jubilats del mateix equip i taller del metro de Barcelona, Juan Fernández i A. F., pateixen fibrosi retroperitoneal, també coneguda com a mal d’Ormond, una malaltia rara que contreu a l’any una persona de cada milió. El seu mal no està considerat malaltia professional en la jurisprudència laboral espanyola, ni es relaciona amb la manipulació d’amiant, però diverses publicacions científiques assenyalen des del 2004 una relació del mal amb la ingestió de fibres d’aquest mineral.
El 2011, A. F. va perdre un judici contra el metro barceloní, quatre mútues sanitàries i la Seguretat Social. Ara, en vista de les noves revelacions sobre troballes d’amiant en peces dels combois que creuen el subsol de Barcelona, els dos afectats estan buscant més casos entre el seu col·lectiu.
A començaments del 2002, a Juan Fernández, xapista del metro de Barcelona, encara li faltaven 12 anys per jubilar-se quan va començar a fer-li mal insistentment la part baixa de l’esquena. I durant un temps ell i els seus metges van estar convençuts que era una malaltia de les vèrtebres lumbars L3 i L4. «Em deien que era per una mala posició, o que me l’havia provocat algun mal gest», relata a EL PERIÓDICO en la primera vegada que parla públicament de la seva malaltia.
Per la persistència del dolor li van fer un TAC la primavera d’aquell any. La seva primera lectura no va revelar el que tenia fins que un especialista va localitzar, mes i mig després, un bony creixent al retroperitoneu, enganxat ja a la columna i inoperable. De l’ambulatori, el mecànic va anar directament a l’hospital Vall d’Hebron per ser ingressat d’urgència. Setze anys després controla el creixement del seu bony prenent nou pastilles al dia de diferents fàrmacs.
Treballaven braç a braç
El mal d’Ormond afecta severament els ronyons perquè toca la zona lumbar. Avui, Fernández forma part d’un petit grup de sis barcelonins que es tracten la malaltia a Vall d’Hebron. A A. F., que admet patir-la també però prefereix no fer declaracions, se l’està tractant en un altre centre.
Fernández té 65 anys. A. F., 63. Els dos treballaven a la mateixa secció, Planxisteria, i molt sovint braç a braç. «Ja és casualitat que estiguem tots dos malalts de la mateixa malaltia rara», diu el primer. Una patologia que al món té una incidència d’un cas per milió, als tallers de La Sagrera ha afectat, que se sàpiga, dos dels 25 treballadors. Tots dos solien respirar per la boca, de manera que podrien haver ingerit, i no només inhalat, microfibres d’amiant.
Els dos estan inclosos en el programa de control d’asbestosi del metro de Barcelona, que els vigila els pulmons, però no el peritoneu. Tots dos estan en contacte amb els seus excompanys de taller per un grup de Whatsapp que fa un mes que intercanvia notícies sobre l’amiant. Una vegada cada dos mesos queden a dinar per veure’s i preguntar-se com estan.
La recerca d’altres casos encara no ha donat resultats. Han indagat al metro de Madrid, on de moment tampoc s’han localitzat positius. Només han sabut d’un col·lega, Julián Martín, que, abans de morir per càncer de pulmó, va tenir un tumor a l’esòfag.
Des de la secció de salut de CCOO al metro madrileny adverteixen de la dificultat d’aquesta recerca «ja que és un col·lectiu de jubilats molt dispers i la salut del qual ja no es veu en una sola unitat mèdica, sinó als seus ambulatoris», explica Alfonso Blanco, delegat del sindicat.
☰
El pla de control d’asbestosi no inclou el peritoneu malgrat la relació científica