«Tots tenim un temor ocult de la maldat»
La periodista i escriptora Marta Robles (Madrid, 1963), col·laboradora de programes de televisió com Espejo público, a Antena 3, i El cascabel, a 13 TV, i presentadora a DKiss de Crímenes, llança la seva segona novel·la negra, La mala suerte (Espasa), que torna a estar protagonitzada per Tony Roures, el carismàtic detectiu que ja va aparèixer en el seu primer relat policíac A menos de cinco centímetros.
— ¿En qui s’ha inspirat per crear la història de la seva novel·la?
— La història és curiosa. Quan estava escrivint la novel·la anterior, A menos de cinco centímetros, on vaig crear el personatge del detectiu, Tony Roures, a la primera escena, ell és en un petit pis al barri de Malasaña, envoltat de les seves caixes de mudança perquè l’ha abandonat la seva dona. La seva parella l’ha deixat perquè vol tenir fills i ell, no, i ella decideix anar-se’n amb un altre per ser mare. En aquell moment, ja era el germen de La mala suerte al meu cap. Perquè volia tractar l’assumpte de la maternitat i la paternitat.
— La desaparició de Lucía Peña té similituds amb el cas de Diana Quer, del petit Gabriel... —Normalment, totes les desaparicions tenen un patró comú. I això té a veure amb el fet que, en un percentatge altíssim, tots aquests casos tenen a veure amb personatges propers.
— ¿Quin paper hi exerceixen els mitjans de comunicació?
— Actualment compten amb uns professionals de luxe. En el cas del petit Gabriel, tots els mitjans sabien que la parella del pare era sospitosa i no es va filtrar absolutament res. Es desgranen tots els casos de desaparició o de qualsevol altre crim. Els professionals són molt curosos.
— ¿Per què agraden aquestes històries?
— Tots som petits investigadors, però alhora tots tenim una espècie de temor ocult a la maldat. Tant és així que quan apareix algú que comet una maldat, tots volem justificar per què ha fet aquella cosa terrible. Ens aterreix que el veí pugui esquarterar la seva dona l’endemà.
— ¿No es tracta de pura morbositat? — No, no és un tema de morbositat. ¿Per què tenen tant interès les novel·les policíaques? Perquè tots volem ser petits investigadors, tots vo- lem estar al corrent de la maldat aliena i saber si aquesta maldat pot ser dins de nosaltres.
— Les xarxes socials, ¿com actuen en aquests casos? —Multipliquen l’efecte i això és bo per a algunes coses, com quan hi ha una pista. Però sovint fan massa soroll, entorpeixen la investigació i fa mal a la família.
— Maltractaments, abusos, corrupció, enganys... ¿ha escrit una ficció saturada de realitat?
—Una bona novel·la està saturada de realitat, perquè t’ha de convidar a creure que allò és real. Les històries no han de ser reals, però sí versemblants. Per exemple, Rojo y
negro recull una crònica de tribunals que és on surt el relat.
— ¿On ens porta el desconsol dels altres? — El desconsol ens porta moltes vegades a la desesperació. A La mala
suerte és més present l’obsessió, el desig de la maternitat o la paternitat que ens pot portar a qualsevol lloc, a fer qualsevol cosa. El leitmotiv de la novel·la és l’obsessió terrorífica que té l’ésser humà per ser mare o pare.
— Al que estem disposats a fer per tenir un fill...
— La història s’ha encarregat de demostrar que l’ésser humà ha fet de tot per tenir fills. En aquest sentit, hi ha hagut un gran negoci: els fills s’han robat, s’han comprat, s’han venut i s’han fet de qualsevol manera, amb amor, sense amor i, sens dubte, moltíssim per interès. Jo sempre dic que han vingut molts fills al món per fer col·lidir regnes, per ajuntar matrimonis, per tenir mà d’obra barata, perquè la vellesa fos més suportable, per transcendir... Tenir fills és un desig de l’ésser humà, no un dret.
— Però és un acte natural, per a la conservació de l’espècie. — Sí, és natural en tots els animals, inclosos nosaltres. Però el que ha fet l’ésser humà al llarg de la història de la humanitat és increïble. Tot i que els fills venen a aquest món amb uns drets: dret a una vida digna i dret a saber d’on procedeixen.
— ¿El detectiu Roures continuarà apareixent llavors a les seves pròximes novel·les? — Sí, la meva següent novel·la també la protagonitzarà Roures.
— I per dibuixar aquest personatge, ¿s’ha inspirat en Arturo Pérez Reverte? — No, és completament meu. Sí que és veritat que quan vaig començar a escriure la meva primera novel·la negra vaig parlar moltíssim amb l’Arturo. És un escriptor que admiro moltíssim. Tinc molts amics corresponsals i tots ells em van ajudar a configurar aquest Roures, un tipus molt culte, un tipus molt llegit i un gran apassionat de la música. Sap de tot.
— ¿Vostè es considera una dona amb bona sort? Sí, però considero que la bona sort és tenir oportunitats. ☰
«El ‘leitmotiv’ de la novel·la és l’obsessió terrorífica que té l’ésser humà per ser mare o pare»