Fràgil unitat per la pau
Els líders mundials reunits a París intenten impulsar el multilateralisme davant el nacionalisme de Trump
La jornada històrica que va fer de París l’epicentre de les commemoracions del centenari de l’armistici de la primera guerra mundial congregant 70 líders mundials es va convertir en un al·legat contra les temptacions nacionalistes i el ressorgir dels vells dimonis que van devastar el continent europeu. Les lliçons de la Gran Guerra obliguen a recordar el passat i a pensar en el futur per evitar que el camí de la pau es trunqui com va ocórrer 20 anys després d’un conflicte que va deixar 18 milions de morts per un esperit de revenja i una crisi econòmica i moral que, com va recordar el president francès, Emmanuel Macron, va alimentar l’ascens dels totalitarismes.
A París, es va reivindicar també el sistema multilateral que el president nord-americà, Donald Trump, ha apallissat sistemàticament des de la seva arribada a la Casa Blanca i es van posar sobre la taula les amenaces que planen sobre la Unió Europea. La Itàlia de Matteo Salvini i l’Hongria de Viktor Orbán van ser presents en els discursos sense necessitat de citar-los.
Després de presidir un acte carregat de solemnitat a l’Arc del Triomf de París, en presència, entre altres mandataris, del mateix Trump, la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el mandatari rus, Vladímir Putin, Macron va obrir el primer Fòrum de París per la Pau, que pretén ser una trobada anual de debat. «Confio que sigui el símbol d’una pau duradora entre les nacions i no la fotografia d’un últim moment d’unitat abans que el món s’enfonsi en un nou desordre», va dir a la presentació.
PROJECTE AMENAÇAT De manera simbòlica, l’encarregada de pronunciar el discurs inaugural va ser Merkel que, en sintonia amb el president francès, va advertir que el projecte europeu nascut després de la segona guerra mundial per evitar un nou conflicte es veu de nou amenaçat per l’ascens del nacionalisme i el populisme.
«Veiem que la cooperació internacional, un equilibri pacífic entre els interessos d’uns i d’altres, i fins i tot el projecte europeu, estan de nou qüestionats», va indicar després de posar en relleu que la pau està lluny de ser una evidència. Merkel va lamentar que alguns països facin prevaler els seus interessos recorrent fins i tot a la violència i va recordar que existeixen avui dia 222 conflictes armats i 68 milions de refugiats, el 52% d’ells, nens. «Alemanya va provocar la segona guerra mundial, va negar la civilització amb la Xoà i va soscavar la fe en la humanitat. Després d’aquest episodi, res va ser com abans», va continuar.
COOPERACIÓ La creació de les Nacions Unides va ser una de les respostes per impedir reeditar el passat i Merkel va defensar el paper de l’ONU, una organització injuriada pels qui jutgen que el seu paper ha deixat de ser eficaç. «És fàcil destruir una institució. És increïblement difícil reconstruir-la», va advertir.
Remarcant que la primera guerra mundial va mostrar les «conseqüències funestes de l’aïllacionisme», Merkel va reivindicar la cooperació internacional com l’única solució per superar «l’horror del passat i construir el futur».
El leitmotiv que va guiar la commemoració del centenari de l’armistici es va escoltar també en l’al·legat del secretari general de l’ONU, António Guterres, quan va avisar que molts dels símptomes del món actual semblen copiats dels anys 30, «fent témer un engranatge invisible».
El president espanyol, Pedro Sánchez, que va participar al fòrum després d’assistir a la cerimònia del centenari, va posar l’accent en l’amenaça que per a la pau i la seguretat suposa el canvi climàtic. Sánchez va contribuir a la nova Biblioteca per a la Pau amb Discursos políticos de Manuel Azaña al tractar-se d’una obra «plena de democràcia, tolerància i rebuig a l’horror de la guerra».
DESMARCATGE Trump, que va arribar a París divendres dinamitant totes les regles del decòrum amb un virulent tuit criticant el seu amfitrió, es va desmarcar del programa oficial sempre que va poder per tenir la seva particular quota de protagonisme.
Al·legant motius de seguretat, va rebutjar unir-se a la comitiva de mandataris que van recórrer junts els Camps Elisis i, mentre el president francès obria a París el fòrum per la pau, es va desplaçar al cementiri de Suresnes al nord-oest de la capital, per retre homenatge als 1.500 soldats nord-americans caiguts en la Gran Guerra. Dissabte va crear certa polèmica l’anul·lació de la seva visita al cementiri americà del Bosque Belleau, que molts van considerar una falta de respecte.
Trump també va mantenir una breu xerrada bilateral amb Vladímir Putin, que va arribar l’últim a la tribuna de convidats de l’Arc del Triomf i va saludar somrient el president nord-americà. Segons l’agència Ria Novosti, tots dos van acordar una nova conversa més en profunditat en la cimera del G-20, que acollirà Buenos Aires a final de mes.
☰
L’auge del
populisme a països com Itàlia i Hongria
va ser un dels eixos de la multitudinària trobada
El president dels EUA es va desmarcar
del programa
oficial sempre que va poder buscant més protagonisme