ERC vol revertir les retallades a les guarderies que va imposar CDC
Bargalló introdueix una partida per a parvularis públics en els pressupostos Rigau va derivar a la concertada 82 milions previstos per a aquets centres
Després d’anys de litigi, amb mig centenar d’ajuntaments i diverses sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en contra seu, la Generalitat tornarà a fer-se càrrec del finançament de les escoles infantils o escoles bressol municipals, a les quals el Govern del convergent Artur Mas va retirar les aportacions l’any 2012.
Sense determinar imports ni percentatges, i a l’espera d’obtenir el consens parlamentari necessari, les conselleries d’Ensenyament i Economia (totes dues dirigides per ERC) han acordat revertir aquesta situació, que en els últims anys estan assumint ajuntaments i diputacions provincials, i han introduït en la seva proposta de Pressupostos de la Generalitat una partida específica per a les guarderies públiques.
Que les coses canviarien ja ho va anunciar poc després d’accedir al càrrec l’actual titular d’Ensenyament, Josep Bargalló, en la primera compareixença al Parlament. Ara sembla que Economia està disposada a donar-li els fons que li fan falta. En els Pressupostos que prepara per al 2019, tornarà a figurar l’aportació autonòmica per a les escoles infantils, que va desaparèixer en plena crisi econòmica, quan Irene Rigau, llavors responsable d’Ensenyament, va incloure les guarderies municipals en la llista de retallades educatives, al·legant que es tractava d’una etapa d’ensenyament no obligatòria.
Cap de les dues conselleres de CiU i el PDECat que van succeir Rigau al capdavant del departament (Meritxell Ruiz, primer, i Clara Ponsatí, després) van moure en el seu moment un dit per corregir la mesura, malgrat que tant l’Estatut com la llei d’educació de Catalunya (LEC) obliguen la Generalitat a garantir «el caràcter educatiu, la qualitat i els serveis mínims dels centres» d’educació infantil, que són de titularitat municipal.
Ara, el propòsit, assenyala el document a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, és recuperar «l’aportació de la Generalitat en el finançament de l’educació de zero a tres anys» i que aquesta «provoqui una reducció de l’aportació que fan actualment les famílies dels alumnes».
CONCERTS EDUCATIUS/La polèmica sobre els parvularis municipals es va iniciar en el moment que Ensenyament va decidir, l’any 2012, i, posteriorment, el 2014, que el gruix de les partides econòmiques pressupostades per la conselleria per finançar el servei de guarderia que deixaven els municipis (més de 81,7 milions d’euros) fos derivat als concerts educatius, és a dir a les escoles privades que reben fons públics. El departament va argumentar llavors que els fons eren per pagar nòmines dels empleats de les concertades.
La controvertida decisió de la consellera Rigau la van portar davant del TSJC un grapat d’ajuntaments – entre els quals els de les quatre capitals de província (tret de Girona) i els de les principals ciutats metropolitanes– després que, primer de tot, es trobessin havent de cobrir la part de finançament que corresponia a l’Administració autonòmica, per evitar que la mesura repercutís en les famílies dels alumnes.
Fins aleshores, el finançament de les escoles infantils municipals es regia per un model pactat el 2009, que establia que, dels 5.400 euros per alumne i curs que costa cada plaça escolar de zero a tres anys, la Generalitat hi aportava un terç de l’import, mentre que consistoris i progenitors assumien els altres dos terços.
☰