El River treu plata del Boca
L’equip de Gallardo s’emporta un 2-2 de la Bombonera en un duel amb més força que imaginació
El River Plate es va endur un resultat d’or d’una Bombonera hostil. El 22 contra el Boca Juniors el deixa en una immillorable posició de cara al 24 de novembre, quan es disputi la tornada de la final de la Copa Libertadores d’Amèrica. L’empat és gràcies especialment a Armani. Als 88 minuts, el meta li va treure a Benedetto el gol del coll després que Tévez el deixés en una immillorable posició per liquidar a favor de l’amo de casa el «clàssic de tots els clàssics».
Després del diluvi i les imprevisions dels organitzadors, que van convertir la «final de la fi del món» en un campionat de la desprolixitat, no va voler perdre’s ningú aquest desenllaç. L’amenaça de pluja es va instal·lar en un cel negríssim. No obstant, aquesta vegada, no va ruixar aigua. Per a molts seguidors no va ser una casualitat meteorològica. Ells van dir que van fer tot el possible per evitar el temporal: van fer encreuaments de sal als parcs, van col·locar ous crus o cebes en un racó de les seves cases o, simplement, es van encomanar a Sant Isidre el Llaurador perquè portés sol i una mica de fortuna. «Ens va faltar sort. La final està encara oberta», es va lamentar Benedetto.
ENCANTERI TEMPORAL L’Argentina s’ha oblidat per unes hores de les seves penúries econòmiques. Només un Boca-River va poder fer un encanteri temporal així. L’encantament es va estendre a tot el planeta, que va posar un ull a la llunyana Buenos Aires per veure «la mare de totes les batalles», com la va anomenar la cadena Fox. El River va cavar immediatament les seves trinxeres: va posar cinc defensors i va apostar al contraatac. Als cinc i set minuts va estar a prop d’obrir el marcador. El Boca, que s’havia quedat sense Pavón per un problema muscular, va ser el que va colpejar primer. Als 33 minuts, Abila va rebre sol en el marge esquerre de l’àrea i va disparar amb força. Armani va rebutjar amb el seu pit. L’atacant va tornar a afusellar-lo i aquesta vegada el porter no va poder fer res. La Bombonera va explotar.
L’avorriment previ és sempre el preu que es paga per un alleujament suprem. És clar que els locals van haver de fer immediatament silenci perquè el rival centenari va aprofitar una distracció defensiva. Davant Rossi, Pratto va ser letal. El partit va guanyar en intensitat. Martínez va poder marcar diferències a favor del River, però Rossi, per tercera vegada,
Al Boca va predominar la suor i el ‘culte a l’ou’. Els collons abans que res. El River va ser una mica més tècnic
Guillermo B. Schelotto TÈCNIC DEL BOCA «Amb tot el que vam fer a la pista hauríem d’haver guanyat. Ens deixarem la vida en la tornada»
Lucas Pratto DAVANTER DEL RIVER «Hem fet un bon partit en el grupal. Ara ens toca definir en el Monumental: matar o morir»
ho va impedir. Abans del tancament del primer temps, el cap sempre oportú de Benedetto, el reemplaçant de Pavón, va posar les coses 2-1.
El segon temps el River es va veure en la necessitat de modificar la seva estratègia. Un error defensiu el va afavorir. Als 18 minuts, Martínez va enviar un centre des de la dreta. Va saltar Pratto però va ser el front del defensor Izquierdoz qui va enviar la pilota a la seva pròpia porteria. Una altra vegada la Bombonera va viure un clima de vetlla. Als locals els va costar trobar la clau per obrir el forrellat. El River es va conformar amb el resultat. Al llarg dels 90 minuts hi va haver més força que imaginació. El que el futbol argentí ofereix en emocions desbordades, color, sonoritat; tot allò que els seguidors aporten teatralment perquè, d’aquesta manera, se senten coprotagonistes de l’espectacle, escasseja en el joc.
Al Boca hi va predominar la suor i el culte a l’«ou». Els collons abans que res. El River va ser una mica més tècnic i farà valer aquesta virtut a la tornada. Per al paraguaià Domínguez, la màxima autoritat de la Conmebol, aquestes friccions que demostren un desig visceral de guanyar fan atractius aquests partits. Aquest, va dir Domínguez, és el «futbol de veritat» davant una Champions de «play station».
És aquesta «veritat» que sobreactua les rivalitats la que en part ha fet que el partit es disputés a la Bombonera només amb seguidors locals. Els visitants tenen prohibida l’entrada a l’estadi des del 2013, quan una bala de goma policial en va matar un. Però les mesures no han acabat amb la violència als estadis. Els últims cinc anys van morir 48 persones més. Massa sang.