La pròrroga sempre és un mal negoci
El més probable és que l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i el Govern d’Espanya operin l’any vinent amb pressupostos prorrogats perquè no aconseguiran aprovar els comptes del 2019. La causa és que els tres governs no disposen de majoria i de pactes estables de governabilitat. A l’Ajuntament, Ada Colau sempre va optar per governar en minoria i el 2017 va arribar a trencar l’aliança que tenia amb el PSC –insuficient numèricament– pel suport socialista al 155. Volia que els comuns guanyessin terreny al PSC en les eleccions catalanes del 21-D, però va passar just el contrari.
El tema de la Generalitat és diferent perquè l’independentisme va tenir majoria absoluta el 21-D. Però la CUP ha dit que passen a l’oposició i, a més, JxCat va preferir perdre quatre vots perquè Puigdemont, Jordi
Sànchez, Rull i Turull no acceptessin formalment la inhabilitació ordenada pel jutge Llarena al ser processats per rebel·lió. L’independentisme ja no té, doncs, majoria i sembla impossible que els comuns votin a favord dels pressupostos. La raó és que ERC i JxCat tombaran els de Pedro
Sánchez que Colau creu que serien positius per a Catalunya i Barcelona. Desapareix així l’únic motiu pel qual els comuns podrien votar els de la Generalitat.
El Govern de Madrid –si no hi ha sorpresa– tampoc aconseguirà aprovar els comptes del 2019. Pedro Sánchez està lluny de la majoria i necessitava, després del pacte amb Podem, el suport del PNB, ERC i el PDECat. Però els dos grups secessionis-
tes ja han decidit que per principi –perquè Sánchez no ha impedit que la fiscalia mantingués la seva acusació contra els presos acusats de rebel·lió– ni s’asseuran a negociar els pressupostos. Impossible votar-los.
L’independentisme opta així per prioritzar sobre altres coses –despesa social i inversions en Catalunya incloses– el seu rebuig total a l’acusació de rebel·lió. No és una actitud fàcil d’entendre, i difereix a més de la separació del binomi presospressupostos que defensava fa pocs dies Jordi Sànchez, però sembla que no variarà. En això ERC és més intransigent que Sànchez, que era el segon de la llista de Puigdemont. Curiós.
El punt comú en els tres governs és la seva incapacitat –per diferents motius– per aconseguir pactes estables. La conseqüència és que els ciutadans sortiran perjudicats perquè les tres administracions disposaran de menys recursos. A més, governar amb pressupostos prorrogats dona una imatge negativa d’ingovernabilitat i poca estabilitat. L’inversor –estranger o autòcton– tendirà a pensar
que un territori que no és capaç d’aprovar els seus comptes, per partidisme o sectarisme, ofereix poca confiança per a nous projectes. Les pròrrogues seran negatives, no només perquè disminueixen els recursos disponibles, sinó també perquè danyen la confiança.
Ni Espanya, ni Catalunya, ni Barcelona moriran per la pròrroga, però es veuran afectades negativament al disminuir la capacitat operativa dels governs i quedar tocada la seva imatge pública. Prorrogar és un mal negoci.
☰
El punt comú en els tres governs és la seva incapacitat per obtenir pactes estables
No només disminueixen els recursos disponibles, també s’ofereix poca confiança