«Les farmacèutiques són negoci; les ‘alternatives’, estafa»
Escèptics rebaten les idees usades contra la indústria del medicament Els clarobscurs del sector no serveixen per legitimar les pseudociències, sostenen
La història sempre és la mateixa. Cada vegada que es qüestiona la validesa de les suposades teràpies alternatives són molts els que contraataquen argumentant que la indústria dels medicaments, també coneguda com a Big Pharma, és el perill. Però si una cosa tenen en comú la indústria farmacèutica i l’alternativa és el seu objectiu final: la cura de persones. Però més enllà d’això, cada sector compta amb una manera de fer, amb un discurs i amb una imatge completament diferents. Per això l’enfrontament va molt més enllà dels fets i es converteix en el que molts denominen «una qüestió de fe». ¿Però estem realment davant de dues actituds amb la mateixa validesa?
«El primer que cal tenir clar és el següent: la farmacèutica és un negoci però l’alternativa és una estafa», explica Suso Fernández, farmacèutic i president de Farmaciencia, una associació de professionals del sector crítics amb les pseudociències. Fernández, amb un recorregut de més de 18 anys en la indústria farmacèutica, parla sense embuts dels clarobscurs d’aquest negoci i, malgrat això, afirma de manera taxativa: «Les farmacèutiques poden ser més o menys dolentes, però les pseudociències són un perill. Si tenim això clar, podem començar a parlar».
«Les farmacèutiques són un negoci i com qualsevol negoci busquen maximitzar la rendibilitat econòmica dels seus productes», explica Emilio Molina, vicepresident de l’Associació per Protegir els Malalts de les Teràpies Pseudocientífiques (APETP). «Aquest mateix argument hauria de servir-nos per plantejar-nos que, si realment les alterna-
La pugna entre aquests dos pols
s’ha acabat convertint
en una qüestió ideològica, reflexionen els experts
tives fossin efectives, el més lògic seria que les farmacèutiques hi invertissin massivament i intentessin treure el màxim partit als productes. Si això no passa, és un indici que el que fabriquen les pseudociències realment no serveix per a res».
«Les alternatives triomfen perquè es presenten com si no fossin un negoci, com si tot el que fessin fos una obra de caritat per ajudar el proïsme», explica Elena Campos, doctora en Biomedicina i presidenta de l’APETP. «Però aquesta no és la realitat. Són negocis milionaris que juguen amb la salut dels pacients i s’enriqueixen a costa de vendre fum». Segons Campos, la clau del discurs no és qüestionar quin bàndol ens pot convèncer més o menys, sinó quin disposa de proves prou sòlides per recolzar les seves afirmacions.
ESCÀNDOLS LLANCÍVOLS/No és or tot el que lluu. Des de l’escàndol de la talidomida (medicament responsable de malformacions en els fills d’embarassades que el consumien) fins a la polèmica del Vioxx (antiinflamatori al qual se li atribueixen unes 140.000 morts per infart), en els seus dos segles d’història la indústria farmacèutica no ha sigut immune a les males pràctiques. «Tots tenen els seus esquelets a l’armari, però la diferència és que els errors de les farmacèutiques han servit per reestructurar els protocols i evitar que casos així es tornin a produir», explica Fernández.
En el costat oposat, el de les indústries alternatives, els escàndols «s’han utilitzat per legitimar el seu discurs», explica Molina. Un exemple, segons diu l’escèptic, és el Biobac: un fals medicament capaç de curar des del càncer a la calvície. «Els responsables d’aquesta estafa van ser detinguts i condemnats per comercialitzar un producte fals o, en el millor dels casos, sense cap eficàcia. Fins i tot així, ara aquest cas s’utilitza per demostrar les pressions de la indústria farmacèutica per ocultar la veritable cura del càncer», explica Molina. «Si s’hagués trobat la cura del càncer, ¿realment algú voldria o podria ocultar-la?»
LA CRÍTICA NO ÉS ARGUMENT En realitat, ni els més escèptics neguen els clarobscurs de la indústria dels medicaments. L’excessiva medicalització de la salut, la falta de transparència de literatura científica o les males pràctiques de les farmacèutiques són –segons explica l’escèptic Isidoro Martínez Velázquez– alguns dels punts més polèmics del sector. «Tot això passa, sens dubte, però en una escala més petita a l’impacte que aquestes notícies provoquen en l’opinió pública», argumenta l’escèptic. Segons Martínez, responsable de la iniciativa de denúncia pseudocientífica Qué mal
puede hacer, en aquests casos el més important és tenir en compte que «la solució a aquests problemes no és fomentar enganys i mentides com les mal anomenades medicines alternatives».
«En tota la seva història, la indústria farmacèutica pot haver tingut més o menys encerts, però al final hem de valorar totes les vides salvades gràcies als medicaments i les vacunes. ¿I la indústria alternativa, què? ¿Pot demostrar de manera empírica haver salvat una sola vida en més de 200 anys?», conclou Fernández.
☰
Les polèmiques relacionades
amb alguns medicaments
han servit per millorar els protocols de seguretat
Els fàrmacs que es venen
han passat per estrictes
controls; les alternatives com ara l’homeopatia, no