El debat sobre legalitzar el cànnabis s’obre pas

DESPRÉS DE LA DECISIÓ DEL CANADÀ El PSOE proposa una comissió i Podem en demana l’autorització total Un estudi estima que l’Estat recaptaria 3.300 milions

Després que el Canadà hagi decidit regular el consum integral de la marihuana, el primer país del G-7 en fer-ho, la pregunta que sorgeix és: ¿està Espanya preparada per seguir els seus passos? Doncs a poc a poc, com el fum d’un porro que es cola per les escletxes d’una porta, en l’arc parlamentari augmenten els partidaris de l’aperturisme i, arran de l’empenta internacional, el debat sobre la legalització de l’herba psicotròpica més famosa del món s’obre pas, això sí, amb un final incert i amb actituds a favor i en contra que, ara per ara, semblen irreconciliables.

A Espanya ja està permès el cultiu per a consum propi, que es pot efectuar a casa o als clubs de fumadors, però és tan senzill adquirir marihuana o els seus derivats que es tracta del quart país de la UE amb més taxa de consum.

Segons l’ última macroenquesta de Sanitat, el 7,3% de la població, uns 2,2 milions de persones, confessaven el 2016 haver fumat porros l’últim mes, gairebé un punt més que el 2013. I un 2,1% els consumeix diàriament, sent la droga il·legal més habitual entre els adolescents, la qual cosa és el que més preocupa les autoritats, a causa dels seus efectes perjudicials per a la salut, que reconeixen fins i tot els partidaris de l’abolicionisme. De fet, per a molts, la raó principal que els mou per defensar la despenalització és precisament reduir-ne el consum.

DADES CONTRADICTÒRIES Però, ¿permetre el cultiu lliure, la venda i fumar maria o haixix –o menjar-los en els seus múltiples preparats– redueix el consum? Hi ha dades contradictòries que brandeixen els incondicionals i els opositors a favor i en contra. Per exemple, a Califòrnia, un dels nou territoris dels EUA on hi ha barra lliure de cànnabis, ha descendit un 4% el consum entre els joves en tres anys. No obstant, a Colorado, un altre dels estats aperturistes, ha augmentat entre la població general i ha disminuït entre els adolescents.

Davant de la disparitat de dades, el PSOE aposta per crear una subcomissió, al si de la comissió mixta del Congrés i Senat sobre drogues, on s’analitzin «els pros i els contres» d’una regulació integral. Segons explica el seu portaveu parlamentari de Sanitat, Jesús María Fernández, es tracta d’un tema tan «complex» i amb tantes «derivades» que no es pot donar un sí o un no sense una reflexió profunda.

I és que en el panorama internacional les opcions són variades, des dels països que permeten un consum de medicaments que contenen cànnabis fins als models on s’ha autoritzat l’ús recreatiu, amb regulacions normalment similars a les de l’alcohol o el tabac. El PSOE no tanca, per tant, la porta a la despenalització completa si en l’esmentada comissió es conclou, amb els exemples comparats, que afavoreix la reducció del consum.

CIUTADANS, ÚS TERAPÈUTIC Un pas més enllà va Ciutadans, que en el seu programa aborda directament la necessitat de canviar el marc regulador, amb la intenció de respectar la llibertat individual i reduir els riscos per a la salut. «El simple debat sobre si regular o no el cànnabis ajudaria a reduir» el nombre de fumadors, opina el seu portaveu, Francisco Igea. Per això, el partit taronja diu «no tenir por» que es debati com despenalitzar la marihuana, però sense «frivolitzar, amb la idea de dur a terme una política de salut responsable i no cometre els mateixos errors que quan es va legalitzar l’alcohol o el tabac».

Cs de fet va reclamar en el Congrés permetre l’ús terapèutic, seguint la línia d’Holanda, Alemanya o Itàlia. El corrent internacional ha provocat que fins i tot l’ONU hi hagi donat el vistiplau. A Espanya es comercialitzen ja diversos medicaments que contenen cànnabis, per les seves propietats calmants, però a preus elevadíssims i subjectes a grans limitacions que, segons Ciutadans,

Espanya és el quart país de la Unió Europea en consum de

marihuana i hi ha dubtes de si la regulació el reduiria o no El Canadà ha sigut el primer país del G-7 a permetre’n l’ús lúdic i molts altres n’han autoritzat el terapèutic

convé eliminar.

I, aprofitant el cas canadenc, Podem va organitzar recentment en el Congrés unes jornades, en les quals van participar diversos catedràtics, a favor de la despenalització completa. Pablo Iglesias vol fer d’aquest tema un dels seus cavalls de batalla i va més enllà que la resta de partits al defensar sense embuts que Espanya es converteixi en el primer país de la UE que permeti un consum lúdic pels «grans beneficis» que la regulació portaria al país, així com el descens de la criminalitat associada.

LEGALITZACIÓ LÚDICA Podem proposa un control estatal i que els beneficis, via impostos, es destinin a millorar els serveis públics i al desenvolupament de programes de prevenció. Així mateix propugna l’autocultiu o la plantació per part de petites i mitjanes explotacions, per evitar l’«oligopoli». Segons els càlculs d’Iván Ayala, professor d’economia i assessor d’Iglesias, tenint en compte un preu mitjà de 10 euros el gram i el 51% d’impostos indirectes, l’Estat podria obtenir 1,4 milions d’euros com a mínim. I les previsions han quedat curtes a tots els països amb permissivitat total.

El partit morat presentarà una proposició de llei a favor de la regulació integral a començaments de l’any vinent, que obligarà a posicionar-se a tots els partits. Segons el sondeig efectuat per EL PERIÓDICO, té possibilitats de ser admesa a tràmit, ja que només el PP s’hi oposa amb rotunditat. El seu portaveu en la matèria, el senador i metge Jesús Aguirre, considera que «com més gran és l’accessibilitat, menor la percepció de risc i major el consum», per això el seu partit rebutja fins i tot regular l’ús terapèutic, que considera una «fal·làcia».

ERC també és abolicionista, mentre que el PDECat recolza l’ús mèdic i que es permeti a la Generalitat regular els clubs de fumadors. I el PNB diu no «tenir por al debat», però sempre que estigui destinat a disminuir la seva presència. El debat està, per tant, servit.