Els bufons de Velázquez
Deixats pel Museu del Prado, per a una exposició a CaixaForum que seria imperdonable perdre’s, acaben d’aterrar a Barcelona set obres de Diego Velázquez, inclòs el quadro titulat Bufó amb llibres, on apareix un nan de mirada intel·ligent, una mica perduda i tristoia. El mestre sevillà va pintar en les seves teles una àmplia galeria de nans, llunàtics, bufons i homes de plaer que entretenien l’oci de Felip IV. Encara que molts altres pintors també els van abordar com a tema pictòric, cap com Velázquez els va dispensar un tracte tan especial en número, respecte i intensitat. Aquests éssers marginals apareixen en almenys 12 de les seves obres, ja sigui com a objecte principal o bé en els marges, com és el cas dels nans Maribárbola i Nicolasito Pertusato, aquesta figura que sembla trepitjar el mastí a la cantonada dreta de Las Meninas.
ESPANYA
va començar a desintegrar-se en la seva pintura. Les deformitats de la cort es reflectien al mirall dels bufons, dels quals el geni va fer fabulosos retrats: Pablo de Valladolid, Calabacillas, Barba Roja, el Niño de Vallecas, un altre a qui li deien el Primo... Tant li van interessar que els experts han debatut durant dècades si Velázquez va ser un artista amb una consciència social avançada al seu temps o si aquests quadros obeeixen a la implacabilitat de la seva mirada, conceptes que, de tota manera, tampoc semblen contraposats. Encara que fossin objecte de broma, pertanyien al servei de la cort, disposaven de carruatge i rebien les seves racions corresponents. Que rigui la gent i que jo vagi calent.
Allà pel Segle d’Or, fora dels murs de palau, feia un fred vital tremend, com ara. Anys de males collites i manduca pobra; com referia la dita, «no hi ha olla sense garrí ni sermó sense agustí». Ciutats i camins plens de bandolers, murris en abundància, captaires i rufians. El quadro Bufó amb llibres es va pintar pels volts de 1640, el mateix any de les revoltes de portuguesos i catalans, el corpus de sang que va esclatar per embafament. Sense fer sang amb els bufons i la cort, totes les grans crisis beuen de la mateixa font.
☰