El Periódico - Català

Si la Rambla batega, batega Barcelona

-

La Rambla anticipa tot el que passarà a Barcelona. El passeig més emblemàtic de la ciutat fa anys que avisa de la massificac­ió turística i de la pèrdua d’identitat. En els últims anys, moltes hem sentit com l’anàvem perdent i com es feia cada cop més incòmode. Pepe Carvalho no l’hagués reconegut si hagués tornat al seu despatx de la Rambla dels Caputxins i Biscuter tindria dificultat­s per comprar els ingredient­s pels sucosos dinars que preparava al jefe. Malgrat les grans mobilitzac­ions feministes d’avui en dia, les rambles d’ara no serien el lloc que triarien els Ocañas contempora­nis per desafiar l’ordre establert. I tanmateix, a les rambles hi ha veïnat, entitats i comerços arrelats que, com els passejador­s de la ciutat, són, a parts iguals, veïns i resistents que lluiten per defensar aquest espai.

La ciutat és tossuda i no renuncia a les rambles. Sant Jordi és l’exemple anual en què torna a ser ciutadana i viscuda, i el terrible atemptat del 17 d’agost ens va fer a totes tornar-hi amb la voluntat de reivindica­rles i defensar-les com a part de la nostra identitat. Si la Rambla batega, batega Barcelona.

Ara és el moment de recuperar la Rambla, i no pot ser només a través d’un projecte d’urbanitzac­ió. S’ha dut a terme un procés de cooperació inèdit i exemplar entre ciutadania i administra­ció al llarg d’un any que ha donat com a resultat un seguit d’estratègie­s culturals, i d’intervenci­ó en l’àmbit social, econòmic, urbanístic i finalment sí, també arquitectò­nic. L’objectiu que planeja per damunt de totes les propostes és retornar les rambles per als barcelonin­s i les barcelonin­es. Per fer-ho ha de deixar de ser una pista d’obstacles.

Això requereix incidir en la mobilitat, reduint el trànsit només per a veïnat, distribuïd­ors de mercaderie­s i transport públic, i ampliant les estretíssi­mes voreres actuals. Gestionar els fluxos de vianants i l’afluència turística, modernitza­r les infraestru­ctures en clau de sostenibil­itat i ordenant els diferents elements que ara dificulten el pas (quioscos, parades de flors, enllumenat, terrasses, etc.). Potenciar les Rambles com un eix cultural que dinamitzi la gran quantitat d’equipament­s culturals del passeig per atraure de nou als veïns de la ciutat, i impulsi activitats comunitàri­es i socials. Fer que la Rambla arribi fins al mar, i millorar la connexió entre el barri Gòtic i el Raval, potenciant tres espais de trobada i trànsit naturals: a l’alçada de Carme, al Pla de l’Os i a la plaça del Teatre. La Rambla comptarà amb tres espais majors, una sort de places davant de la Virreina i el Palau Moja, del Liceu i del Teatre Principal, que permetin tenir espais d’estada i ressaltin el patrimoni arquitectò­nic que tenim al passeig connectant millor les Rambles amb els seus extrems.

I a més apostar per evitar una major gentrifica­ció i la pèrdua de veïns i usos, impulsant planejamen­ts urbanístic­s que protegeixi­n el dret a l’habitatge i promoguin la diversific­ació comercial. Les rambles són un patrimoni de la ciutat i un espai que necessita intervenci­ó sensible i curosa. Una intervenci­ó que incorpori mirades múltiples i sigui fruit d’un consens de ciutat, i que faci que les comunitats diverses del Raval, del Gòtic i de tota la ciutat tornin a apropiar-se d’un passeig universal que molts considerem que cada poc és menys apte per a veïns. Som a temps de recuperar una Rambla que Carvalho no sentís aliena per la seva «fecunda humanitat» i que els millenials sentin com un espai propi per dibuixar els nostres futurs, que són el futur de Barcelona.

 ?? JORDI COTRINA ?? La Rambla, a l’altura de la Boqueria.
JORDI COTRINA La Rambla, a l’altura de la Boqueria.
 ??  ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain