Els ‘brexiters’ parlen i actuen
El segon referèndum guanya adeptes. De moment continua sent una fantasia. Vince Cable, líder liberaldemòcrata, el demana. Diu que l’assumpte hauria de tornar a uns ciutadans que el juny del 2016 van votar sobre fantasies i mentides, però que ara estarien en condicions de votar sobre fets i les seves conseqüències. Tots s’erigeixen en defensors de la voluntat popular expressada en el primer referèndum, però ni tan sols són capaços de posar-se d’acord en el que volien dir els votants. Hi ha por que una altra consulta no resolgui res.
El Partit Laborista podria ser un aliat per impulsar aquest referèndum, o apostar per un brexit suau, però el seu líder, Jeremy Corbyn, sembla més interessat a arribar a Downing Street que a rescatar el seu país de l’embolic en el qual es troba.
Aquest procés, ple de passions, ha tret a passejar una xenofòbia latent disfressada de patriotisme. Els brexiters parlen i actuen com si la reina Victòria fos viva i hi hagués un imperi sota els seus peus. Però ni tan sols són la gran potència europea. No és realista somiar un Regne Unit campió del comerç global. El món ha canviat. Tampoc serveix la mà amiga dels EUA, perquè la seva excolònia està governada per un president imprevisible que un dia t’enalteix i un altre t’insulta.
A l’abandonar la UE, Londres perdrà el recurs del Brussel·les ens roba, tan útil aquests anys. Quedarà el període transitori com a excusa, a més de l’herència rebuda, per culpar l’altre de qualsevol efecte negatiu. Els inventors del sarcasme –i de la capacitat de riure’s d’ells mateixos, que la mantenen amb excepcions– es quedaran a soles amb un els seus millors proverbis: «Quan apuntes amb un dit, recorda que els altres tres dits t’assenyalen a tu».
☰
com si la reina Victòria fos viva