I hi hagués un imperi sota els seus peus

El conte més curt del món, Cuando despertó, el dinosaurio estaba allí, d’Augusto Monterroso, serveix per explicar el més llarg: el brexit, el malson permanent. Una veu honesta en un assumpte en què es barregen emocions, mentides i covardies ha sigut la del reporterChris Mason,de la BBC. Va admetre en directe que no tenia ni idea de què passaria: «Pregunteu a Mister Blobby, la seva anàlisi pot ser tan bona com la meva». Mister Blobby és un personatge de ficció, similar a Espinete.

L’esborrany de l’acord de divorci amb la UE, que contempla un període de transició de 21 mesos, no agrada a gairebé ningú al Regne Unit, malgrat que pocs n’hauran llegit les 585 pàgines. Hi ha dos dies claus en l’horitzó: el 25 de novembre, data en la qual es reuneix a Brussel·les el Consell Europeu, que l’hauria de ratificar, i el 18 de desembre, quan el Parlament britànic decidirà la sort del text i de la primera ministra.

La moció de censura

N’hi ha un tercer: la destitució immediata de Theresa May. Perquè això passi, el 15% dels 317 diputats conservadors haurien de sol·licitar per escrit una votació de confiança. Fa mesos que els eurofòbics amenacen amb aquest botó nuclear. Quan el cap del grup parlamentari tory rebi 48 cartes haurà de convocar una votació. Es decidiria per majoria simple: 159.

Jakob Reed-Mogg va anunciar dijous passat l’enviament de la seva petició. És el líder de la facció a favor del brexit dur. Compta amb 50 diputats, que també estan dividits. No tots estan a favor d’activar un mecanisme de destitució que no es podrà repetir en un any. La majoria dels analistes estan convençuts que la primera ministra guanyaria.

Més enllà dels errors estratègics, May és una lluitadora amb una gran capacitat d’encaix. És una resistent en un mar infectat de taurons alfa. El moderat Kenneth Clarke, pes pesant en el seu partit, li aconsella deixar anar llast, deixar de fer concessions als euròfobs, que s’han demostrat inútils. Demana un brexit suau: sortir de la UE política, però quedar-se en el mercat únic i en la unió duanera fins que Londres pacti una alternativa. És una altra il·lusió: avantatges, sí; obligacions, no.

Molt complicada es presenta l’aprovació de l’esborrany al Parlament britànic. Ara com ara, a May li falten els vots necessaris. Només set diputats van parlar favor seu en la sessió de dijous. Podria aconseguirlos si accepta esmenes al text. Cal veure si la UE acata els canvis.

De moment, ha frenat la sagnia de dimissions i recompost el seu gabinet. Els cinc ministres més a favor del brexit, liderats per un dels seus impulsors, Michael Gove, volen que torni a Brussel·les per obtenir un pacte millor. Una altra vegada el dinosaure de Monterroso. Queden 130 dies per al divorci. L’estratègia de la primera ministra és tornar la pressió als seus diputats, que siguin ells els responsables del desastre, perquè l’alternativa a l’esborrany pactat és el descarrilament.

El no-acord és una amenaça per a tothom. May va dir a Westminster que no tenia plans per fer front a aquest escenari, cosa que sona poc creïble. La UE els té. Tots dos temen aquest abisme, per això ha fet concessions. La negociació dels detalls prosseguirà durant el període transitori fins al 31 de desembre del 2020, que podria ampliar-se. Sembla una pel·lícula d’Alfred Hitchcock.

Un altre referèndum