Autocrítica ‘indepe’

La mà dreta de Junqueras fa una crida al sobiranisme a «extreure lliçons» dels seus propis errors en el seu relat de l’octubre del 2017

¿Quina és la principal diferència entre el llibre de Sergi Sol sobre els Fets d’Octubre del 2017 i les desenes de llibres publicats fins ara? «Jo callo més del que explico, i explico moltíssim», respon l’autor d’ Oriol Junqueras, fins que siguem lliures (Ara Llibres). «No és necessari donar rang de categoria a algunes anècdotes. Hi ha un procés judicial obert, amb la qual cosa no es pot arriscar», afegeix. Tot i que la gran diferència és que l’autor ha viscut en primera persona, en qualitat de mà dreta del president d’ERC, aquells 40 dies gairebé bíblics que separen l’entrai da a la Conselleria d’Economia i l’empresonament de mig Govern.

Sol parla amb admiració del cap, de Junqueras. «És la primera vegada que les conseqüències dels actes de la cúpula els assumeix la cúpula mateix, i no la infanteria», destaca. Una direcció del procés que ha arribat «on mai ningú havia arribat», aquí el reconeixement s’amplia a l’expresident Carles Puigdemont. «Ara coneixem les nostres debilitats», apunta Sol. El principal punt feble és, segons ell, que l’independentisme «encara no ha demostrat ser més del 50%».

Afirma que aquesta entrada a la presó li va suposar un cop emocional que l’ha empès a recopilar els fets d’aquell període. L’hi va plantejar a Junqueras al gener, en una de les seves visites a Estremera, i aquest li va dir: «D’acord, però no em maregis amb el llibre», recorda. Junqueras, a diferència de Raül Romeva (que n’ha escrit el pròleg), no s’ha llegit el llibre en la seva totalitat. La confiança és plena.

Abús de símbols

«Cal fer autocrítica. ¿Per què Cs, que no condemna el franquisme, que mostra tics falangistes i que esperona feixistes perquè es passegin encaputxats amb cúters, ha obtingut el 25% dels vots?», es pregunta. Com més perquè els seus «dirigents estan molt més a la dreta que els seus votants. No és veritat que un de cada quatre catalans odiï el català i vulgui eliminar la immersió lingüística», assevera.

Les raons, segons Sol, d’aquest auge passen per «la campanya de la por dels poders econòmics i la voluntat de l’Estat per empobrir el país». Però també perquè el que ha projectat l’independentisme ha sigut més «nacionalista que cívic» o republicà. «S’ha abusat dels sím- bols. La bandera d’aquest país és la senyera. Jo he portat l’estelada tota la vida. Però puc entendre que sembrar el país d’estelades pot ser vist com a una cosa agressiva en alguns llocs».

Segons ell, els debats sobre el paper del castellà tampoc hi han ajudat. «Volem la república per guanyar drets, no per perdre’ls, i per això apostem per l’oficialitat del castellà. No podem pensar aquest país com si estiguéssim en la Renaixença», al·lega.

Se suposa que per coses com aquestes ERC, Junqueras, Joan Tardà i Sol (en aquest paper de poli dolent d’ERC, a la manera de David Madí en la CDC d’Artur Mas) s’han convertit en les bèsties negres de l’independentisme hiperventilat. «Catalunya no és Twitter», pondera Sol, per sentenciar: «I que la gent camini tan crispada no hi ajuda. Em sento molt més a prop de Pablo Iglesias que de la taverna digital (hiperventilada)», afirma a tall de descripció de la virulència existent. «Si volen, que els puristes facin el seu partit polític i vegem com els va a les urnes», sentencia.

☰

«Em sento més pròxim a Pablo Iglesias que a la taverna digital hiperventilada»