Aragonès passa comptes
El vicepresident reclama al sector públic una restricció de les despeses per complir el dèficit Economia persegueix mostrar una bona gestió i recobrar autonomia financera
Objectiu: un dèficit del 0,4% del producte interior brut (PIB), uns 960 milions d’euros. Amb aquesta meta en la ment, el vicepresident i conseller d’Economia de la Generalitat, Pere Aragonès, ha reclamat a tot el sector públic que restringeixi despeses i demori inversions.
Es tracta d’estrènyer-se el cinturó i evitar dispendis que no siguin imprescindibles per abastar la meta prevista de números vermells a les arques públiques amb un doble objectiu: el financer, per presumir d’una bona gestió i poder acudir en el futur als mercats a finançar el deute; i el polític, per guanyar autonomia econòmica respecte a l’Estat, el principal creditor de la Generalitat, al ser el titular de gairebé tres de cada quatre euros del seu passiu.
La primera fase d’aquest pla va partir de l’ordre del passat 3 d’octubre, publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) del dia 5. En aquesta fase es va determinar el tancament pressupostari per a les conselleries i el sector administratiu gairebé un mes abans del que passa a cada exercici.
Aquesta ordre té excepcions, que inclouen les nòmines i la dessar social en salut, educació i benestar i famílies. Al seu torn, tot «expedient de despesa de caràcter urgent i inajornable que no pugui ser tramitat durant el 2019» requereix «l’autorització prèvia» del vicepresident Aragonès.
Fonts del Govern asseguren que la mesura permet moltes excepcions quan estan prou justificades i afecta «una suma no gaire elevada», ja que suposa evitar petites despeses i inversions que no són urgents i que poden ajornar-se al 2019.
Fins a l’agost, la Generalitat va registrar un lleuger superàvit de cinc milions d’euros, és a dir, va ingrespesa més del que va gastar, però venia de saldos positius més grans. El fet que molta part de la despesa s’acumuli en la part final de l’exercici, per exemple, la procedent d’altres exercicis, va fer que Aragonès decidís avançar el tancament de la caixa.
FLA extraordinari
La idea era aproximar-se al màxim a l’objectiu de dèficit i evitar recórrer al fons de liquiditat autonòmic (FLA) extraordinari, destinat a cobrir les desviacions en els números vermells de les autonomies. És una via que augmenta la dependència de l’Estat.
La segona fase d’aquest pla afecta les empreses i altres organismes del sector públic, als quals es va suggerir que restringissin la despesa corrent en el que queda d’any en un 5%, i les inversions, en un 10%. Cada àrea que va rebre la notificació havia de presentar les seves propostes, però moltes no ho han fet, segons fonts de l’Administració catalana.
Quan això es produeix, és la Conselleria d’Economia la que decideix la tisorada i és el que va passar amb la retallada de 2,9 milions d’euros a l’aportació al Consorci de l’Habitatge de Barcelona, que es va comunicar a l’Ajuntament de Barcelona, com va publicar aquest diari, i que va motivar la indignació de l’alcaldessa Ada Colau.
L’Executiu català, especialment la seva àrea econòmica, que ara com ara es troba en mans d’ERC, té per objectiu accedir el 2020 als mercats per finançar el deute i un requisit imprescindible és complir els compromisos adquirits en matèria de deute.
A més d’aquesta condició, l’Administració catalana també està obligada a complir la regla de despesa (un percentatge establert per la llei d’estabilitat pressupostària que limita la despesa i que està relacionat amb el creixement econòmic a mitjà termini, situat en el 2,4% per al 2018) i la reestructuració del deute.
☰
La Generalitat va registrar un lleuger superàvit de cinc milions fins a l’agost passat
Les entitats han rebut la petició de retallar el 5% la despesa corrent i el 10% la inversió