La pluja farà que Xest es converteixi en una loteria

Viñales i Rins lideren la graella però ‘Dovi’, Márquez i Rossi no els donaran treva

Sembla l’últim dia, però no ho és. Sembla l’últim gran premi, però tampoc. És un gran premi preciós, no ens enganyem, bonic, en un divertidíssim escalèxtric, en un traçat de 4.005 metres, superdivertit, on ¡tant de bo! 100.000 fans s’atreveixin a venir tot i que plogui.

Però el cert, lamentablement, és que avui, a Xest, a València, per quarta vegada a Espanya aquest any i sempre (Jerez, Barcelona, Alcanyís i Xest), es corre un gran premi que interessa poc, ja que tot està ja decidit. Bé, sí, és cert, queda l’obsessió, la professionalitat, la determinació d’aquest boig anomenat Marc Márquez (Honda), que vol conquerir la triple corona, ell solet, i sumar avui els sis punts que li falten al seu equip, l’impressionant Repsol Honda, per afegir al seu títol de pilots i constructors (el 24è de Honda), el d’escuderies.

Però al marge d’aquesta triple crown, tot està decidit i la fotografia dels tres campions (Jorge Martín, Peco Bagnaia i, per descomptat, Marc Márquez, el que sempre hi ha), amb els braços oberts, dempeus sobre els seus corsers d’acer, en la recta mateixa de Xest davant de 124 càmeres de televisió i fotografia, ha sigut ja visualitzada per tots.

«Aquesta foto és el somni de tots quan naixem», diu Martín, que ha patit l’insofrible (ell i la seva família) per coronar-se rei per primera vegada.

Però hi ha carrera i, per tant, tot i que molts creguin que es tracta dels minuts de les escombraries, el cert és que hi ha massa gent amb ganes de guanyar, de vèncer, de triomfar, de quedar-s’hi, com per creure’ns que no veurem una carrerassa presumiblement sobre aigua. Perquè la formació de la graella d’ahir ja va ser un indici que aquí ningú regala res. Márquez va rodar per terra, es va dislocar, de nou, l’espatlla esquerra (el que s’operarà la primera setmana de desembre), es va aixecar, se’l va posar ell solet al seu lloc i va tornar a la pista per quedar-se, sí, sí, amb la moto dolenta a 0.130 segons d’un fenomenal Maverick Viñales (Yamaha), que diuen que sortirà contra totes.

Quan tu presencies una exhibició de coratge així en el jove que ja és llegenda i que, si volgués, podria anar-se’n a casa tan tranquil·lament amb els seus set títols, 70 victòries, 80 poles, 60 voltes ràpides i 116 podis en 185 carreres, veus que aquest esport és atapeït de gladiadors.

Perquè el major, el vell llest de Valentino Rossi (Yamaha), que porta més d’un any, més de 450 dies, sense guanyar i nou anys perseguint el seu desè títol, també va rodar per terra. I es va fer malbé l’espatlla esquerra. I es va aixecar. I no li importa sortir avui des de la sisena fila, al lloc 16è, perquè ha promès intentar-ho, de nou. Com a Malàisia, com sempre. ¡Quin altre!

ARRISCAR LA VIDA Si les dues feres es comporten així, si ni les ferides els desmoralitzen, si provar les seves motos del futur dimarts no els frena, ¿què pensaran els altres? Senzill, que per guanyar-los han d’arriscar la vida. Com fan Márquez i Rossi. I en això estan.

Allà parteixen, a primera fila, a les dues primeres posicions, dos famolencs com Viñales i Àlex Rins (Suzuki). I el subcampió Andrea Dovizioso (Ducati), que sempre hi és tot i que no se li noti. I el robust Tarzan Danilo Petrucci (Ducati), que algun dia guanyarà, dic. I ¡fins i tot Pol Espargaró!, que va posar en manera festa a tota KTM amb la seva sisena plaça a graella.

Sembla l’últim dia, però no ho és. Ja veuran que no.

☰

Marc Márquez HEPTACAMPIÓ DEL MÓN

«És més important el test que fem dimarts que la carrera, però si puc guanyar no ho dubtaré»