‘Queenmania’ total
Momo, líder de la ‘tribute band’ madrilenya, que actuarà a Bikini, destaca «el so únic i reconeixible» del grup britànic
Atès l’impacte de Bohemian Rhapsody, les tribute bands de Queen estan encantades de la vida. «L’efecte de la pel·lícula es nota en la venda d’entrades dels nostres concerts. Hi ha una nova Queenmania», admet José Luis, Momo, Cortés, cantant del grup madrileny Momo, que aquests dies no dona l’abast amb el seu Tributo a Queen i que respon a aquest diari camí d’un bolo a Còrdova.
Plou sobre mullat: l’aura de Freddie Mercury i de tot el quartet com a figures majestàtiques del pop no ha fet més que engrandirse amb els anys. Avui es diria que Queen, un grup liquidat fa 27 anys (amb la mort de Mercury, el 24 de novembre del 1991), és, per a àmplies franges de públic, tan o més important que els Beatles mateixos. «S’ha convertit en llegendari, per a audiències de totes les generacions», afirma el líder de Momo, una banda que va néixer el 2006 i que compagina temes de Queen amb el material propi, immortalitzat en tres discos.
Les tribute bands del quartet britànic venen de lluny, i allà hi ha formacions com l’argentina God Save the Queen i les britàniques Queen Extravaganza o Killer Queen. Bandes que, com passa amb les que evoquen Abba, Dire Straits o Pink Floyd, s’ocupen de cobrir el buit deixat pels artistes originals estimulant la nostàlgia, mantenint viva la flama i subministrant diversió als fans. Pel que respecta a Momo, el seu cantant, Momo Cortés, va destacar ja fa 15 anys protagonitzant la versió espanyola de l’espectacle We will rock you. Experiència que li va facilitar el contacte amb el guitarrista de Queen, Brian May, a qui considera «un padrí de luxe» i amb el qual va gravar una cançó, Tant amor no és bo, adaptació del seu Too much love will kill you. El cantant es va sentir atret per Queen des de petit, tot i que va ser després de la mort de Freddie Mercury quan va desencadenar una «obsessió compulsiva».
A diferència de les bandes clòniques, Momo no prova de reproduir la imatge de Queen. «No ens posem malles, ni bigotis, ni perruques», aclareix Cortés. «Ens basem en la música, intentant captar l’essència de les cançons, la seva força i els seus matisos». Podran comprovarho els qui acudeixin a veure el grup divendres vinent, 23 de novembre, a Bikini, concert del qual s’han esgotat les entrades (tot i que es preveu que el mateix dia se’n posi un paquet a la venda).
Desajustos de guió
A tot això, Cortés diu haver vist dues vegades el film Bohemian Rhapsody i fa notar certes discordances de guió. «M’ha costat acceptar uns detalls que no em quadraven i que han sigut molt comentats entre els fans», afegeix. En efecte: el film dona a entendre, per exemple, que We will rock you va ser gravada el 1980 per un Mercury amb bigoti (la seva imatge dels 80), quan la cançó és tres anys anterior, i recrea un distanciament final amb la seva amiga íntima, Mary Austin, que no sembla ajustar-se a la realitat.
Sigui com sigui, Bohemian rhapsody, la cançó, així com Don’t stop me now, Another one bite the dust, We are the champions i tantes altres semblen destinades a perviure. «Tenen un so únic i molt reconeixible, una veu prodigiosa i molts registres que fan que la música de Queen transcendeixi», estima Momo Cortés. «Eren mestres a l’hora de construir himnes».H
A diferència de les bandes clòniques, ells no intenten reproduir la imatge de Queen