Un emotiu ‘Rèquiem’ acomiada la Caballé
Públic va omplir la catedral i el Liceu per seguir la missa de difunts
El funeral per l’etern descans de Montserrat Caballé, morta el passat 6 d’octubre, es va fer com ella volia: obert a la gent de la seva ciutat. El lloc escollit no va ser el seu Liceu, sinó la catedral de Barcelona; les entrades s’havien de demanar per internet i es van esgotar en només unes hores. Poc més de 450 van ser els afortunats, ja que el limitat aforament del temple havia d’allotjar a més de 200 intèrprets. Admiradors i amics van acompanyar al migdia d’ahir la família de la llegendària cantant, que va organitzar la cerimònia explicant amb el generós recolzament del Liceu –que va mobilitzar des dels seus músics fins a l’arxivera–, de l’arquebisbat i de Televisió Espanyola, que va retransmetre en directe un acte en el qual la música es va tornar en protagonista, ja que es va interpretar el Rèquiem de Verdi, una espectacular missa cantada que Montserrat Caballé havia elevat a cotes insuperables en les seves interpretacions de llegenda.
Però hi va haver més música, ja que l’entrada del cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, va estar acompanyada per música de Barber. La seva intervenció no va arribar als 15 minuts, un respons precís enmig d’un clima de profunda emoció; la música, no obstant, va aconseguir el miracle que Caballé sempre va perseguir, obrir l’esperit del públic, i ja des dels primers compassos, tant de Barber com de Verdi, l’emoció va regnar al temple. Les paraules d’Omella –en castellà i català– van definir la cantant com a «ambaixadora de la nostra terra, una dona prudent i amable, conciliadora, i sempre amb un gran somriure. De família humil, que amb esforç i perseverança va arribar a la cúspide de la fama i del seu art. El seu cant ens va omplir el cor de bellesa», discurs en el qual van ser presents fins i tot els famosos pianíssimos de la Caballé.
Una onada d’afecte es va fer present en aquest emotiu homenatge que intentava consolar el seu vidu, Bernabé Martí, els seus fills, Montserrat i Bernabé, el seu germà Carlos, les seves nebodes, nets i altres família que van assistir a l’acte des de la banda oposada a la catedral a la de la delegació de polítics i autoritats. Entre aquests últims es trobaven la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, el ministre de Cultura, José Guirao, la consellera de Cultura de la Generalitat, Laura Borràs, i la directora de l’Institut Nacional d’Arts escèniques i de la Música, Amaya de Miguel, entre altres autoritats, no així ni el president Torra ni l’alcaldessa Ada Colau.
La soprano Ainhoa Arteta, visiblement emocionada, va ser l’encarregada de cantar la part de la Messa da Requiem que interpretava Caballé, una tasca sens dubte molt difícil, però la cantant basca va poder amb això imposant fins i tot molts pianíssimos. S’hi van unir les veus de la mezzo Anna Larsson, la del tenor Nikolai Schukoff i la del baix Alexander Vinogradov –esplèndid–, al costat de la Simfònica liceista, el Cor del Liceu i la Polifònica de Puig-Reig, tots a les ordres de Josep Pons, que va saber adaptar la sonoritat de l’obra a la difícil acústica del temple, tant amb la voluminosa massa coral com amb els solistes, tenint en compte l’àmplia reverberació de l’espai.
El director Josep Pons va saber adaptar la sonoritat de l’obra de Verdi a la difícil acústica del temple barceloní
VEUS GREUS Va ser un Rèquiem de veus greus, on van brillar especialment la mezzo Anna Larsson –que havia d’interpretar a la nit Das Lied von der Erde al Liceu al costat del tenor, el jove baix rus Aleksandr Vinogradov, de bellíssima veu, potència i continguda expressivitat, que debutarà el curs 2019-20 al Gran Teatre. El coliseu de la Rambla va obrir la seva sala principal al públic. Unes 1.800 persones van assistir des del coliseu a la cerimònia, projectada en una pantalla gegant ubicada a la boca de l’escenari.
☰