Jordan B. Peterson «La missió de l’home és protegir la dona i el fill»
Els atacs del feminisme al patriarcat han debilitat l’home fins a convertir-lo en un ninot llançat als braços de l’extrema dreta a la recerca de la força perduda. No és un missatge extret de Forocoches, sinó la síntesi del pensament d’un dels assagistes m
D’algú que denuncia viure en una «societat de ploramiques», que reclama «el retorn de la jerarquia» i que assegura que les dones «només desitgen tenir a prop homes durs» és fàcil esperar una presència viril carregada de testosterona amb olor d’aiguardent i colònia Varon Dandy. No obstant, l’empremta personal de Jordan B. Peterson és el contrapunt de l’estampa barroera del mascle sense por. Elegant en el vestir, exquisit en les maneres i cortès en el tracte, la seva imatge lliga més amb la d’un gentelman prudent i previsible que amb l’etiqueta de «guardià del patriarcat» que sol acompanyar-lo. Amb aquesta pulcritud en les formes, el psicòleg i assagista canadenc ha aconseguit armar –i difondre– un discurs directe i desacomplexat que qüestiona els dogmes del feminisme, ataca l’esquerra postmoderna i reivindica l’individu davant qualsevol forma de col·lectivització. Les conviccions que exposa en els vídeos de Youtube que li han donat fama –sobretot entre homes joves– les ha desenvoment lupat a 12 regles per viure (Columna Edicions / Planeta), una bomba editorial amb pinta de manual d’autoajuda per a homes perduts, tot i que amb la solidesa d’assaig savi, del qual ha venut dos milions d’exemplars.
— Al seu llibre pinta un paisatge poblat de perills. ¿Quina diria que és la pitjor amenaça per a l’ésser humà d’avui dia?
— L’existència d’individus irresponsables. Ens hem convertit en éssers molt poderosos, així que les conseqüències dels nostres actes, per bé i per mal, són també més grans que mai. És el que passa quan tens tant poder tecnològic a les mans.
— ¿Però el problema és la tecnologia o la responsabilitat dels individus?
— És la combinació dels dos factors. No crec que els adolescents d’ara siguin més irresponsables que els dels anys 60, ni que la condició humana s’hagi degenerat, però a Occident avui hi ha una amenaça que abans no teníem: la polarització política.
— ¿El preocupa?
—Em preocupa que algun movi-
i un mestre i criat als boscos d’Alberta, d’adolescent es va sentir atret per la política i va col·laborar amb un partit socialdemòcrata, però després d’estudiar Arts i doctorar-se en Psicologia va triar la docència i la investigació en diferents universitats canadenques i nordamericanes i la pràctica clínica com a psicòleg.
‘Mapes de significat: l’arquitectura de la creença’, llibre que li va aportar un cert prestigi en mitjans acadèmics. Però la fama li ha arribat els últims anys, quan va decidirpujarainternetlesclasses que imparteix a la Universitat de Toronto i les xerrades que ofereix per tot el món.
té 1,5 milions de subscriptors i els seus vídeos i ‘podcast’ han rebut 500 milions de descàrregues. És pare de dos fills.