Entre el whisky i la ratafia
Fundat el 1895, el celler Gelida és un temple dels grans vins i els destil·lats amb alt pedigrí. Entre els seus milers de referències, hi ha ampolles prohibitives, contrapunt d’altres de només dos euros. Totes tenen el seu segell.
Si saber de vins no és gens fàcil, abans de l’existència de publicacions especialitzades i encesos discursos per les xarxes resultava especialment difícil. N’eren molts aquells que deien que com el del seu poble no n’hi havia cap altre, fins que en trobaven un de ben elaborat. Llavors queien del cavall i topaven de cara amb la riquíssima realitat que amaga el món de Bacus.
Així ens va passar a una legió que va descobrir el celler Gelida, ubicada al cor del barri de Sants. Una història en forma de magatzem de granels que va obrir les portes al carrer de Vallespir el 1895 i que ara va per la cinquena generació, àlies Meritxell i Ferran, successors del mestre Toni Falgueras.
Aquest cavaller té el mèrit d’haver bussejat a tots els cellers del planeta per trobar allò que es mereix beure, car o barat. Primer va incidir sobre els vins catalans i els d’altres denominacions de categoria reconeguda, Rioja i Ribera del Duero. Després va passejar pel cor de la Borgonya, en excursions de les quals vaig ser partícip. Es tractava de plantejar a una clientela capitanejada per Jordi Estadella, Manolo Vázquez Montalbán, Óscar, Perich, Joan Manuel Serrat i els altres el paladar vellutat dels grans coupages, el toc fumat dels malts, la bombolla saltadora de caves i xampanys. Paral·lelament, molts ens endinsem en el miracle dels portos centenaris (Vintage 1886) i de les ampolles de Madeira. Un espectacle que es completa amb la festa del vi nou i de l’oli del raig, oli tèrbol de primera premsada.
A 3.000 EUROS / A Gelida tenim el Romanée-Conti, és a dir, una glòria a 3.000 euros, i un vi negre d’allò més agradable de la Terra Alta, a dos euros. Entre una garnatxa de Batea a 3,90 euros i els 600 whiskies de malta diferents que ens esperen a l’entresolat existeix un potencial que ens obliga a pensar. Per exemple, amb les ratafies que s’intercanvien els presidents i que s’han posat de moda entre els més joves indepes. Si uns beuen aquest licor d’herbes de la Catalunya rural i ancestral, bé podria ser que els nois del sud li donessin el Chartreuse, entrant al món de l’espiritualitat monàstica. Que Déu ens protegeixi.