Per acabar amb el tràfic
Fa anys que convivim amb la polèmica sobre la legalització de l’ús recreatiu del cànnabis. L’evidència històrica ens mostra que les prohibicions de qualsevol tipus –i especialment en l’àmbit del consum d’alcohol i altres drogues– només ens han portat a la invisibilització del fenomen, però mai a la seva desaparició.
Si partim de la premissa que el consum recreatiu de cànnabis existeix i continuarà existint, a l’Estat li correspon assegurar els drets de la ciutadania pel que fa a la seva salut i desplegar mesures que redueixin la criminalitat associada a aquest consum.
Parlant en termes de salut pública, la regulació assegura conèixer el fenomen amb més profunditat i poder aplicar les mesures corresponents. L’accés directe als establiments on es consumeix ens dona l’oportunitat de monitoritzar-lo i permet informar de forma adequada per a un consum de menor risc, identificar quines són les necessitats d’atenció d’aquelles persones que estan tenint problemes derivats del seu consum, dissenyar campanyes preventives específiques per a alguns grups poblacionals que poden tenir condicions de més vulnerabilitat, etcètera.
Avui en dia, gran part d’aquesta informació sobre el consum –i els potencials problemes d’addicció o salut mental d’una petita part de les persones consumidores– està ocult al sistema i dificulta l’acció i, per tant, la garantia de drets per a la població consumidora.
En un altre ordre de co- ses, però de nou des d’una perspectiva de salut pública, la regulació permet controlar la producció del producte, conèixer les variants més nocives, neutralitzarles i informar el sector consumidor de la seva existència i dels riscos que comporta el seu consum; evitant així alguns problemes greus que hem viscut en la història del nostre país en relació amb l’adulteració de drogues, per exemple.
Finalment, però sens dubte molt rellevant, la regulació facilita acabar amb el tràfic il·legal de cànnabis. La de cànnabis és la xarxa internacional més gran de tràfic de drogues. El gruix dels problemes derivats del consum de drogues ho són pel seu estatus il·legal, pels problemes de criminalitat associats.
Amb la regulació tenim l’oportunitat d’acabar amb aquesta hipocresia dels països que dediquen quantitats ingents de diners a garantir la seguretat davant de les xarxes de tràfic i, d’altra banda, permeten que es produeixi sostenint un negoci que, per no ser transparent i regulat, porta associat marginalitat, violència, insalubritat, etcètera.
Quan persones que són detractores de la regulació parlen de l’enriquiment d’empreses per la regulació caldria recordar que aquest enriquiment ja s’està produint sense cap control, costant fins i tot les vides de les persones que es troben en la situació més precària de la cadena del tràfic il·legal.
Mirem de front la realitat i legislem en funció del que passa. No d’una realitat virtual.
Cal afrontar la realitat i legislar el consum en funció del que passa, no d’una realitat virtual