Casado, davant el repte de condemnar el franquisme
Un prostíbul a la finca d’una neta de Franco
El PSOE aprofitarà aquesta setmana, la del 20-N, dia en què va morir Francisco Franco, per demanar al Senat a Pablo Casado que es posicioni en contra del franquisme. El debat i la votació es faran demà, en plena campanya de les andaluses i amb la formació ultra Vox copant cada vegada més espai en el debat públic. Un potencial que augmentarà en el primer semestre de l’any, quan se celebri el judici als independentistes, un procés en què Vox exerceix l’acusació popular.
El Partit Popular no va voler avançar ahir el sentit del seu vot al Senat i fonts del grup conservador es van limitar a dir que estan preparant esmenes al text que presentaran avui al migdia, just abans que acabi el termini per fer-ho.
La moció socialista condemna «rotundament» el franquisme i «qualsevol exaltació que se’n faci». A més, valora «molt positivament» l’exhumació i el trasllat de Franco i «recolza la resolució del Parlament Europeu que insta a prohibir qualsevol fundació o associació que exalti i glorifiqui el nazisme i el feixisme». Després d’aquests prolegòmens, insta l’Executiu de Pedro Sánchez a «impulsar la revisió i millora de la llei vigent de memòria històrica».
Segons fonts del PP, que té a la seva mà el resultat final de la votació gràcies a la seva majoria absoluta, el partit prepara algunes esmenes per modificar el contingut de la moció. També està redactant alguns canvis Ciutadans, que reclama prendre com a referència les recomanacions de l’informe de la comissió d’experts sobre el futur del Valle de los Caídos del 2011 per aconseguir els «més amplis consensos polítics i socials, com a pas previ a l’exhumació».
L’EXCEPCIÓ DEL 2002 Al setembre, el PP es va abstenir al Congrés en el decret llei del Govern per exhumar les restes de Franco del Valle de los Caídos. Ara, amb aquesta nova votació al Senat, Casado ha de tornar a enfrontarse a un assumpte que, històricament, cou en les files populars. Amb una sola excepció rellevant, el PP sempre ha votat en contra de propostes i lleis que condemnaven el franquisme. Aquesta decisió extraordinària va passar el 2002, amb José María Aznar de president i Mariano Rajoy de número dos, i va portar el PP a unir-se a la condemna del cop del 1936 que va presentar l’oposició al Congrés.
Però aquest consens de tots els partits contra la dictadura va durar poc, perquè després, en nombroses ocasions, els conservadors han tombat totes les iniciatives rellevants: el 2003 els conservadors, amb majoria absoluta, van impedir una proposta per anul·lar els judicis polítics del franquisme; el 2007, van rebutjar la llei de memòria històrica de José Luis Rodríguez Zapatero; el 2013, els populars es negaven que el 18 de juliol es convertís en el dia oficial de condemna de la dictadura i el 2015 el partit de Rajoy va impedir que es revoquessin els honors a Franco.
EL BLINDATGE DE PODEM Casado ha de decidir ara si torna a aquest consens del 2002 o si segueix en la dinàmica d’evitar un missatge rotund contra el franquisme. A més, la iniciativa del PSOE al Senat al líder popular li arriba la setmana en què ha de rematar l’anunci de presentar recurs davant del Tribunal Constitucional contra el decret d’exhumació de Franco, al·legant la falta d’«urgència». L’Executiu va aprovar a l’agost el decret per donar cobertura a la retirada de les restes, una operació per a la qual no hi ha data i davant de la qual han sorgit dificultats com l’afany de la família a traslladar el cadàver a la cripta que té a La Almudena de Madrid.
La reforma de la llei de memòria històrica al Congrés està en termini d’esmenes i Podem n’ha proposat més de 60, incloent-hi una per evitar que el dictador i el fundador de la Falange, José Antonio Primo de Rivera, puguin ser reinhumats «en espais d’ús públic» o llocs d’«interès turístic».
☰
Només un cop, el 2002, els conservadors van recolzar una iniciativa de condemna del règim dictatorial Cs també demana canvis en el text i Podem vol vetar la inhumació de Franco en un lloc públic