Passar la pàgina de Franco
Avui es compleix el 43è aniversari de la mort de Francisco Franco. Han passat més de quatre dècades, però aquest any es parla més de Franco que mai, després d’un temps en què el 20-N passava desapercebut. Aquesta reaparició de Franco i del franquisme es deu a diverses causes. Una d’elles és la decisió del Govern de Pedro Sánchez d’exhumar les restes del dictador i traslladar-les des del Valle de los Caídos, on mai haurien d’haver estat, a una ubicació privada. L’exhumació ha topat amb l’oposició de la família del dictador, d’una banda, i, de l’altra, ha suscitat crítiques des dels partits d’oposició, sobretot el PP, reticents a condemnar el franquisme. A més, ha despertat nostàlgics de la dictadura, que han trobat en l’exhumació un pretext per reivindicar un passat ominós.
Però l’exhumació no és l’única raó d’aquest revival franquista. La Fundación Francisco Franco, que ja existia, ha disfrutat d’una legalitat incomprensible i ha comptat amb subvencions oficials, ha aprofitat per anunciar la seva intenció d’obrir una sucursal a Barcelona, a la qual l’ajuntament farà bé d’oposar-se, tal com ha anunciat. El govern d’Ada Colau també l’encerta al retirar la medalla que el consistori va concedir al dictador el 1964.
A la presència de Franco en la vida políticam també hi han contribuït les constants referències del populisme d’esquerres i sobretot de l’independentisme a una suposada
S’ha d’acabar com més aviat millor amb la ignomínia que un monument públic allotgi les restes del dictador
pervivència del franquisme sense Franco en la democràcia espanyola, amb la intenció de desqualificar el que anomenen amb menyspreu com «el règim del 78». Però ni Franco ha tornat ni Espanya és un Estat franquista ni la democràcia, tot i que sigui imperfecta, està contaminada pels residus del franquisme. És cert que han proliferat grups minoritaris d’ultradreta i que un partit que no renega, al contrari, de la dictadura pot obtenir representació parlamentària, però això no és inhabitual en altres països que han patit règims feixistes.
L’únic que demostra aquest debat, això sí, és que Espanya no ha tancat com ho hauria hagut de fer aquesta pàgina de la seva història. Per això és tan important que l’exhumació de Franco es faci com més aviat millor perquè l’enterrament de les seves restes en un lloc privat permeti girar full d’una vegada i acabar amb la ignomínia que un monument públic aculli el cadàver del dictador.