Tèbia acollida al pla de pressupost franco-alemany
El president de l’Eurogrup assegura que serà necessari «treballar més» El ministre holandès no veu la necessitat d’un projecte comú de comptes
El pla franco-alemany de pressupost per a l’eurozona ha arribat per quedar-se en els debats de l’Eurogrup, però d’acord amb la primera valoració li costarà arrencar a causa dels dubtes que genera entre alguns països. «Els ministres van donar la benvinguda a la presentació de França i Alemanya. Però es necessitarà treballar més en el disseny sobre els instruments de competitivitat i creixement i la seva articulació amb el pressupost i el marc financer plurianual», va admetre el president de l’Eurogrup, Mário Centeno, després d’una reunió extraordinària de l’Eurogrup convocada per donar una empenta a les refor- mes de la zona euro que s’han d’aprovar al desembre. La idea de crear una línia pressupostària per als països de l’euro, amb l’horitzó del 2021, ja va ser llançada per França i Alemanya en el marc de la declaració de Meseberg del juny passat.
Ara l’eix París-Berlín proposa fer un pas més amb un nou marc que impulsi la «competitivitat, la convergència i l’estabilitat» i incentivi la implementació de reformes «en particular cofinançant la despesa pública que millora el creixement com les inversions, la investigació i el desenvolupament i el capital humà», assenyala l’aportació. «Fa un any ni tan sols podíem utilitzar aquest nom i ara hi ha una proposta. Això és un avenç important», va defensar el ministre francès de Finances, Bruno Le Maire, junt amb el seu homòleg alemany, Olof Scholz.
REFORMES NACIONALS INSUFICIENTS Segons l’opinió de París, la falta de convergència entre les economies de l’Eurozona no és sostenible a llarg termini dins d’una unió monetària i les reformes nacionals no són suficients en si mateixes. «Necessitem solidaritat basada en un pressupost comú», va defensar. «Això ens ajudarà a donar suport a la convergència de l’Eurozona», va afegir l’alemany. Segons el seu pla, el pressupost de l’Eurozona serà part del pressupost de la UE per garantir la coherència amb la resta de polítiques, es finançarà a través d’impostos com la taxa a les transaccions financeres –que només recolzen 10 dels 19 països de l’Eurozona–, seran els països de l’euro els que proposin els plans en què s’ha d’invertir i la Comissió Europea l’encarregada d’aprovar-los.
No obstant, només podran rebre diners els països que compleixin «les seves obligacions en el marc de coordinació de política econòmica europea, incloses les regles fiscals». Dit d’una altra manera, aquells que vulnerin les regles fiscals podrien no veure ni un euro. Una música que sona millor a orelles de països com Holanda, però no n’hi ha prou.
I és que, simplement, «la necessitat d’aquest pressupost és menys convincent» i «no està clar com ajudarà i per què és interessant per als ciutadans holandesos», va concloure l’holandès, Wokpke Hoekstra. Per a Espanya, en canvi, és una aportació positiva que hauria d’integrar, a més, una assegurança comuna d’atur. «No hi ha hagut unanimitat però hi ha hagut una acollida bastant favorable», va dir la ministra Nadia Calviño.
☰
Centeno afirma que s’ha de treballar més en el disseny dels instruments de competitivitat
La ministra Calviño assegura que la proposta va tenir «una acollida bastant favorable»