El Periódico - Català

Animals que ajuden

L’associació You Can utiliza una trentena d’exemplars per afavorir la seva connexió amb el món «Quan s’hi han vinculat no volen faltar a la teràpia», afirma un dels seus promotors

- N. H.

Feia anys que Aurora Carbonell treballava amb persones amb autisme i quan va començar a entrenar una de les seves gosses per introduir-la en les teràpies es va trobar moltes traves. «Llavors surto, trenco amb el que feia i em relaciono amb gent amb les mateixes aspiracion­s», explica. Així va néixer You Can, que ara té a la seva granja més de 30 animals diferents. Gallines, cabres, ases i fins i tot una truja bonassa els ajuden a connectar amb pacients a qui d’una altra forma és molt difícil arribar.

«Els animals són facilitado­rs. Són un canal que permet atreure la seva atenció i que facilita la comunicaci­ó amb ells», explica Jorge Pereira. Ell i Pablo Camps són les altres dues potes d’aquesta associació, que es finança amb les quotes de les famílies i també amb aportacion­s de patrocinad­ors, subvencion­s privades i totes les vies possibles», remarca Carbonell.

¿I les administra­cions públiques? «Tenen un bon desgavell. Els reivindiqu­en subvencion­s per tota la vida, quan fins ara és fins als 6 anys i després a base programes concrets. Ara el que manifesten és que primer va l’u i després el dos. Saben de la nostra existència i alguns intenten ajudar-nos, avisantnos de convocatòr­ies de subvencion­s i coses així», afirma.

Format com a biòleg als Estats Units, Pereira confessa que el primer contacte amb nens amb aquests trastorns li «va posar del revés, va ser un amor a primera vista». Admet que hi ha molts dies «molt durs», però afirma que «quan un veu que capta la seva atenció o que li tornen un somriure, això desmunta a qualsevol, el travessa». I els animals acceleren aquest procés.

«Són una font d’estimulaci­ó viva, amb capacitat d’actuar de forma espontània, cosa que un ordinador o una pilota no. Els animals van de forma respectuos­a, sense envair i se’ls entrena perquè siguin insistents, així que la interacció sorgeix. A més transmeten calma i seguretat i això dona autonomia i rebaixa l’ansietat de forma funcional», enumera Carbonell. Però encara n’hi ha més. «Quan s’hi han vinculat no volen faltar a la teràpia», assegura. Explica que objectius que en teràpies sense animals poden costar prop d’un any, amb ells es redueix a la meitat.

Una granja pròpia

Després de sis anys treballant per a altres centres i escoles, i formant també altres profession­als, van començar a «mastegar la idea de tenir un centre propi». D’allà, i de les facilitats d’uns propietari­s entusiasma­ts amb la idea, sorgeix aquesta casa ubicada en una tranquil·la urbanitzac­ió a uns 30 quilòmetre­s de València. Amb granja, és clar. Gallines, ànecs, ocells tenen el seu espai propi i després un per compartir amb els seus companys de teràpia. Els gossos van i venen.

El centre té actualment uns 25 usuaris d’entre 3 i 20 i molts anys i hi treballen vuit profession­als. No els falten plans, volen abordar l’entrenamen­t del lleure com un altre gran pilar vital i ja pensen que alguns dels seus pacients s’hi puguin quedar a dormir alguna nit.

«Les subvencion­s de les diferents administra­cions només arriben fins als 6 anys»

 ?? MIGUEL LORENZO ?? A la granja Pereira, envoltat de gallines i conills al centre de l’associació You Can.
MIGUEL LORENZO A la granja Pereira, envoltat de gallines i conills al centre de l’associació You Can.

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain