La Lliga de les nacions i el trofeu de la galeta

Precisament és la separació de seleccions per nivells el que aconsegueix fer atractiva aquesta nova competició

És innegable que fa falta un estudi minuciós de la normativa per entendre el funcionament i objectiu d’aquesta nova competició que s’ha inventat la UEFA. Es pot concloure que suposa un possible passaport per a l’Eurocopa en cas d’ensopegar en la interminable i avorrida fase de classificació. Els confessaré que compartia aquest escepticisme previ davant d’un torneig que, per començar, presenta quatre divisions i només en la primera s’opta al títol. Però precisament és aquesta separació de seleccions per nivells el que aconsegueix fer-la atractiva.

El que necessitaria la Nations League per ser el trofeu de la galeta és que els jugadors ho afrontessin com un torneig estiuenc de preparació. I tot i que hem vist, per posar l’exemple d’Espanya, que Luis Enrique ha gestionat els partits com si fossin amistosos –en el seu intent de regenerar una selecció que ha perdut alguns dels seus jugadors més emblemàtics–, el nivell de competitivitat que genera el format del torneig no té res a veure amb els soporífers amistosos a què ens tenien acostumats durant aquestes aturades. De fet, el contrast entre els partits que hem vist aquests dies entre grans seleccions i l’amistós d’Espanya contra Bòsnia n’és el millor exemple.

Complex de nou ric

I si internament s’ho han pres seriosament, la crítica no necessita competicions de gaire pedigrí per exigir resultats. En el cas d’Espanya, imaginin si es valora que hi ha qui s’atreveix a qualificar de fracàs haver quedat fora de la fase final. Continua el complex de nou ric d’aquella selecció que va guanyar un Mundial i dues Eurocopes, i no assumeix que els jugadors ja no són els mateixos. La Nations League ha aconseguit que les seleccions europees tinguin algun interès, i no només per als seus propis aficionats, en període d’entreguerres. Benvinguda sigui la competició, encara que el premi final sigui una galeta.H