El campió esperat
Victòria del tennista alemany de 21 anys a la Copa de Masters sustenta la idea del relleu generacional de Federer, Nadal i Djokovic
Des de fa anys el món del tennis alimenta la idea del relleu generacional de les grans estrelles. Jugadors capaços de presentar-se com a alternativa als tres grans noms que han dominat de manera tirànica el circuit. Ningú havia aconseguit posar en dubte Roger Federer (20 títols del Grand Slam), Rafa Nadal (17 Grand Slam) o Novak Djokovic (14 Grand Slam), tots per sobre de la trentena, per bastant més en el cas del suís. Aquest ha sigut el panorama des de fa més d’una dècada. Fins ara.
El triomf d’Alexander Zverev (Hamburg, 20 d’abril de 1997) a la Copa Masters, a Londres, alimenta les enormes esperances posaguanyador des en aquest joveníssim jugador alemany de 21 anys, a qui se li intuïa un futur esplendorós. Ja no és només gran en envergadura (1,98 d’estatura). El seu joc també ha fet un salt d’alçada aquest any, com va demostrar a Londres superant Federer en les semifinals i el número 1 mundial, Novak Djokovic, a la final. «Estic tremendament orgullós. Faré tot el possible per estar a dalt de tot», va reconèixer content Zverev, que fins ara no havia destacat en els Grand Slams.
Djokovic, que no havia cedit ni un sol servei en tota la setmana, i que havia superat Zverev en la fase de grups, no va poder fer res davant de la potència de l’alemany, per 6-4 i 6-3, brillant sobretot en el primer set, en què va entrar un 86% de primers serveis, amb una mitjana de 217 km/h, va sumar 7 aces i no va cometre cap doble falta, una xifres que li van obrir el camí cap al triomf més prestigiós de la seva carrera.
Els consells de Lendl
El canvi es pot entendre després de posar-se a les ordres de l’excampió Ivan Lendl, la persona que, juntament amb el seu pare, Alexander Zverev, està polint les enormes virtuts que té. Estrateg de luxe, Lendl va recomanar alguns canvis respecte al partit davant de Djokovic en la fase de grup que van marcar la diferència. «Vaig intentar ser més agressiu i picar abans a la pilota», es va limitar a explicar Zverev, un jugador polivalent, amb un servei letal i un bon joc des del fons de la pista, amb el qual pot aguantar els intercanvis.
El triomf, amb el qual Zverev se situa a només 35 punts de Federer, tercer del rànquing mundial, suposa una esplèndida rúbrica a una temporada que pintava molt malament, que va començar amb molts dubtes i que va culminar amb la ruptura amb el valencià Juan Carlos Ferrero, amb qui no acabava de connectar. Però que ha tancat amb brillantor: amb quatre títols (Munic, Mútua Madrid Open i Washington i la Copa Masters).
El noi que ja despuntava als set anys, quan anava amb el seu germà Misha a l’Acadèmia Saddlebrook, a Florida, fill d’una parella d’entrenadors de tennis, i que fa només tres anys, el 2015, era un espectador més a la final del Masters que va enfrontar Djokovic i Federer, sembla que finalment ha creuat el llindar de la grandesa.
☰
«Estic molt orgullós. Faré tot el possible per estar a dalt de tot»