L’acudit de Xest
Després de la victòria en un any de lesions, Pol Espargaró diu fent broma: «Fa mesos a l’hospital, drogat, i ara al podi» «L’última volta va durar un any, estava cada cop més lluny»
Si hi havia algú eufòric a Xest (València), aquest era Pol Espargaró. Per ell, sí, és clar, però també per la seva família, pel seu germà Aleix, per la seva fàbrica, l’austríaca KTM. Polyccio es va treure un pes molt gran de sobre. Sí, li queda l’assignatura de guanyar, però tothom sap que la KTM encara no està per competir amb Honda, Ducati, Yamaha i Suzuki. «Jo, de moment, em veig incapaç de repetir aquest podi, ja veurem si el Johann (el francès Zarco, pròxim pilot de la firma KTM) ho aconsegueix», va dir el petit dels Espargaró, que va assegurar que aquest calaix el recompensa per tot el que ha patit durant la temporada.
He patit, sí, molt. «He tingut moltes lesions aquest any i encara tinc seqüeles de les dues greus caigudes de Brno. Ha sigut una temporada molt dura. Si quan estava drogat a la clínica, m’haguessin dit que, a València, pujaria al podi, els hauria dit que estaven bojos», va afirmar el català. «Em vaig treure una placa al desembre, em vaig operar d’una hèrnia discal a l’esquena abans de començar el Mundial, em vaig trencar la clavícula un cop a Brno i vaig tenir una lesió a la medul·la molt seriosa, molt, em vaig tornar a trencar la clavícula a l’Aragó i vaig arribar a València i vaig acabar tercer. De veritat, això sembla un acudit». I ho explica tot d’una tacada, això, com si fos un acudit d’Eugenio, «saben aquel que diu...»
Polyccio va aprofitar l’ocasió per donar les gràcies a tothom. «Ara mateix, me’n recordo de la meva dona, de la meva família, del meu preparador, els meus amics a qui he donat molt la llauna i de tot el meu equip, que ha estat diverses carreres sense mi i han hagut de fer pujar a la meva moto pilots que han donat el màxim quan jo no hi era i tot, tot, ha sigut molt complicat».
Espargaró creia que aquest tercer lloc a Xest, «és la victòria que m’emporto per tot el sofriment i si aquesta ha de ser la recompensa, ho tornaria a repetir encara que fos tan dur com ha sigut». Tan sofert, diu, com l’última volta. «Jo crec que m’anaven allargant els revolts. El cap, en aquests casos, et traeix, et fa passar males passades i l’entrada a meta em semblava cada vegada més lluny. I només m’agafava al manillar i pensava ‘algun dia arribaré’ i, finalment, he creuat la meta’.
Esforç i diners
Espargaró reconeixia que l’alegria i la felicitat per aquest primer podi (i de KTM) a MotoGP estava molt repartida. «Per mi, aquest podi és una cosa molt bèstia, una cosa molt bonica però, sobretot, penso en KTM. L’esforç, els diners i les millores que estan intentant incoporar als circuits, a aquest món tan sofisticat, tan complex, tan competitiu, amb aquestes fàbriques tan poderoses i pilots amb tant talent, mereixia un dia com aquest», deia amb orgull i insistia: «No és fàcil, no, ja que quan la moto està bé has de ser tu qui hi deixi la pell i no sempre ho aconsegueixes. La família KTM, que ho guanya tot en motocròs, a terra, ens mirava, els de la velocitat, com si fóssim una miqueta la taca negra, i ho dic amb afecte, així que aquest podi serà un baló d’oxigen per a tothom i, per descomptat, per a ells».
El Pol va insistir que algú li està tornant tot el que li ha anat prenent, gran premi rere gran premi, aquesta temporada. «Aquest és el preu just a la nostra insistència i esforç». Espargaró es va veure aquest any diverses vegades al calaix, però mai havia tingut la sort de diumenge quan va caure Valentino Rossi. «A Sachsenring-2016, quan va ploure, vaig parar amb el Marc i vaig caure en aquesta mateixa volta. El Marc va guanyar amb una mà i crec que jo hauria pogut pujar al podi en aquella ocasió», destacava.
Cosa de germans
El Pol va elogiar la gran professionalitat de l’equip KTM. «Diumenge va ser un d’aquells dies en què un gran equip demostra per què és un gran equip. Vaig arribar moll, tot xop, al box després que la cursa s’aturés. Només tenia ganes de canviar-me de roba. Em feia molt mal el bessó dret ja que, en la caiguda, havia rebut un cop molt fort. No sabia què fer i, de sobte, van començar a aparèixer gent de l’equip que va posar calma i em va ajudar a tornar a la pista la mar de bé. Sí, KTM va ser genial».
Al final, el Pol va reconèixer que va viure una pluja de llàgrimes dins del casc. ¿Per ell?, per tots, entre ells el seu germà Aleix, que el va felicitar de forma íntima. «¿Què em va dir? No és el que em va dir, és com m’ho va dir. M’estima molt, massa, i ha patit tant o més que jo en aquests dies».
☰
Pol Espargaró PILOT OFICIAL DE KTM