La nova dreta literària

Benvingut sigui el moviment i maleïda la momificació. El grup generacional que no qüestiona els cànons i els criteris de valoració i no els modifica s’aboca al fracàs. Això és singularment rellevant en la literatura catalana, que en els últims anys pateix d’esclerosi critica. El debat és a la cultura com l’aigua a la llera del riu.

Ha sorgit una petita però significativa coral glorificadora de Joan Sales, catòlic, editor i novel lista per aquest ordre. Ja són uns quants els que miren de posar al centre del cànon la seva obra cabdal, Incerta glòria. Les raons deuen ser més ideològiques que literàries. Tothom sap que el de la coral no és digerible pel públic. Fora vana doncs tota pretensió de difondre’l als instituts de secundària. La versió audiovisual no ha fet ni farà forat.

El propòsit de la coral deu consistir en la mitificació de l’obra i encara més de l’autor. Sobre Incerta glòria cal dir, sense llevar-li cap mèrit, que la censura li va fer un favor, com tots vam convenir quan es va publicar el totxo de l’edició completa. Tant és, es tracta de fabricar una icona, no de procurar-li lectors.

El contrast entre Sales i Joan Triadú qüestiona l’intent d’elevar el personatge al cim. Tots dos eren catòlics de dretes, però Triadú llegia amb criteris estètics, no morals, i lloava Henry Miller. Que Sales llegia amb ulleres reaccionàries queda clar si reporto que, en negar-se a publicar-lo, va dir a Terenci Moix que si per ell fos «penjaria tots els maricons al mig de la plaça de Catalunya».

L’intent d’elevar Sales als altars desmomifica, i tant, però si els seus defensors prenguessin nota que Tony Kushner triomfa al món, i ara al Lliure, amb Àngels a Amèrica, obra mestra en defensa del supremacisme gai, canviarien de cavall de batalla i entronitzarien Baltasar Porcel, el millor i més ben llegit novel·lista del seu temps, i per si fos poc anarquista de dretes. L’aposta és més segura.

☰

Ha sorgit una petita però alhora significativa coral que glorifica Joan Sales