La primera dona de Picasso
Una exposició al Museu Puixkin de Moscou reuneix 200 quadros, cartes i objectes personals del pintor malagueny amb Olga Khokhlova, la ballarina amb qui es va casar el 1918
Va ser un consell del seu amic, el poeta, dramaturg i director de cine Jean Cocteau, el que va empènyer Pablo Picasso, que llavors ja era un artista molt cotitzat, a casar-se la ballarina russa Olga Khokhlova. «Cocteau li va dir que l’única manera de tenir les dones russes era el matrimoni», rememora l’historiador d’art Joaquim Pissarro.
La impressió que va causar Khokhlova en el pintor malagueny va ser impressionant. Va renunciar a l’ambient bohemi que l’havia envoltat fins aleshores a París, a l’amor lliure, i va acceptar casar-se a la catedral ortodoxa Aleksandr Nevski de la capital francesa en una cerimònia que es va prolongar durant tres hores.
Es va instal·lar en un apartament de la prestigiosa Rue de Boétie, molt a prop dels Camps Elisis, i es deixava veure elegantment vestit en còctels i festes de l’alta societat amb Khokhlova, ella vestida de Chanel. A l’estiu, passava llargues temporades a la Costa Blava acompanyat del seu fill Paul, nascut el 1921. La seva dona russa, que odiava el cubisme i les avantguardes en general, es va convertir en la model principal del període neoclàssic, a l’obra que va desenvolupar durant aquests anys de tranquil·litat familiar i es va prolongar fins ben entrats la dècada dels 20. El cubisme va ser oblidat gairebé per complet i fins i tot el mateix Cocteau va arribar a escriure a la seva mare el següent: «Picasso està enamorat».
Un segle després del primer casament del pintor, dos centenars de quadros, postals, cartes i mobles de tot aquest període s’exposen fins al pròxim 3 de febrer a la sala Blanca del Museo Puixkin, a Moscou. Pisarro, que a més d’historiador de l’art és besnet del pintor impressionista francès Camille Pissarro i un dels comissaris de la mostra, va ser fonamental en la vida del malagueny, fins i tot després de la seva separació, el 1935. «Tenia una presència espectral; ella s’havia quedat en el seu esperit», puntualitza.
«Amb aquesta exposició podem percebre com un artista tan genial com Picasso, gràcies al seu matrimoni i al seu fill, transforma el seu art, el fa evolucionar, li confereix una nova direcció», va assegurar Bernard Ruiz-Picasso, net de l’artista malagueny i de Khokhlova, en l’acte de presentació. «L’exposició és el resultat d’un llarg treball d’estudi dels arxius de la meva àvia per línia paterna», va afegir.
Entre els objectes que s’exhibiran durant les pròximes setmanes al principal museu moscovita d’art europeu hi ha un bon nombre de retrats d’Olga, des dels primers, en els quals apareix com una musa de bellesa idealitzada que inspira el creador, fins a les pintures fetes a finals de la dècada dels anys 20, quan Picasso ja havia perdut tot l’interès per la família i representa la seva dona d’una forma devastadora, gairebé com una «castradora», tal com va arribar a dir en alguna ocasió al seu entorn més pròxim. Entre aquests dos extrems, l’artista malagueny mostra la seva dona russa com una mare tendra, envoltant el seu fill amb els seus braços, tot i que amb el semblant trist.
Relació canviant
Quadros com Retrat d’Olga en una butaca i Olga amb mantellina, fets a finals de la dècada dels 10, quan la relació estava en els seus inicis i era fresca i vital, Mare i fill a la riba del mar, pintat el 1921, coincidint amb el naixement del primer fill de la parella, i Nua en una butaca vermella, el retrat grotesc d’una dona amb una poderosa dentadura i els pits penjant, reflecteixen la canviant relació que va mantenir el pintor malagueny amb la seva primera dona, de la qual es va separar el 1935.
La revolució russa va tenir un impacte devastador en la vida de la primera dona del malagueny, i en l’aspecte malenconiós i pensatiu en el qual apareix als retrats. Va deixar el seu país el 1912 com a ballarina de la companyia Ballets Rusos, que agrupava la flor i nata de la dansa clàssica del Ballet Imperial de Sant Petersburg, i només va tornar breument el 1915. Dos anys més tard, es va desencadenar la revolució bolxevic i la posterior guerra civil. Va perdre el contacte amb la seva família i només temps després va saber que el seu pare i el seu germà, que s’havien alineat amb el bàndol contrarevolucionari, van morir durant la contesa. «Olga ha tornat per fi a Rússia», es comentava ahir als passadissos del museu Puixkin.
☰
Odiava el cubisme i les avantguardes, però en va ser el principal model en el període neoclàssic