El vibrador puja a escena a La Villarroel
►Julio Manrique dirigeix ‘L’habitació del costat’
El descobriment del vibrador vertebra L’habitació del costat (The vibrator play), escrita per la dramaturga nord-americana Sarah Ruhl. Set sòlids actors –Ivan Benet, Carlota Olcina, Pol López, Mireia Aixalà, Xavi Ricart, Alba Florejachs i Adeline Flaun– estrenen demà a La Villarroel la versió catalana d’aquesta aplaudida peça.
«Viatgem a la Nova York del 1880, una època en què les dones no coneixien els seus cossos i en què experimenten els seus primers orgasmes i al·lucinen», afirma Julio Manrique, director d’aquesta nova coproducció entre La Brutal i La Villarroel. «És una obra diferent que et parla i et commou». «Avui estem envaïts per la pornografia, d’estímuls, d’estereotips. Hi ha molta informació però també desinformació i mentides. Hi ha moltes expectatives sobre coses que després no passen perquè no són veritat. Diria que hi ha molt espectacle, xou i, sobretot, soroll».
Ruhl es va inspirar La tecnologia de l’orgasme, un llibre de Rachel P. Maines sobre la història del vibrador per escriure l’obra, estrenada als EUA el 2009. Els vibradors elèctrics, utilitzats primer només per metges, es van comercialitzar després per a ús domèstic. De fet, van arribar a les llars abans que altres articles imprescindibles de la llar com l’aspirador i la planxa elèctrica. Posteriorment també Tanya Wexler el va prendre com a punt de partida per al film Hysteria (2011).
«Aquests aparells antics són estris molt curiosos, semblen assecadors de cabells, són molt estranys», afirma Manrique, l’equip del qual ha trobat per internet un model de principis del segle XX.
REFERÈNCIES A L’ESPECTADOR ACTUAL Tot i que transcorre en l’època victoriana, a l’obra hi ha picades d’ullet a l’espectador actual. L’acció discorre a casa del doctor Givings (Ivan Benet), un metge que experimenta amb un nou aparell destinat a combatre la insatisfacció sexual de les dones, tot i que també hi ha un home que visita la seva consulta (Pol López). Tot això davant de la seva sorpresa jove dona, Catherine (Carlota Olcina), que no acaba d’entendre què passa a l’habitació del costat, on el seu marit experimenta amb el nou aparell. Intenta combatre la «histèria», terme amb què es coneixien llavors els problemes derivats de la insatisfacció sexual. Catherine comença a sentir gelosia de les pacients del seu marit. A més, acaba de ser mare i és incapaç d’alletar degudament el seu nadó i necessita una dona negra (Adeline Flaun) que ha perdut el seu fill per alimentar-lo. Ella al·lucinarà amb el que passa en aquella casa.
Ruhl, autora també d’obres com The clean house i Eurídice, entre d’altres, sol dir que L’habitació del costat és més dionisíaca que apol·línia. «La peça fluctua entre la lleugeresa i la profunditat. Hi ha molta veritat però també comèdia, drama i poesia. No és una història psicologista i naturalista exactament. És molt txekhoviana», afegeix Manrique.
☰
«L’obra de Sarah Ruhl fluctua entre la lleugeresa i la profunditat. És molt txekhoviana», afirma el director