«Avui es valora més la ficció televisiva»
SÍLVIA QUER Directora de cine i TV, obre el Festival Zoom a Igualada
El telefilm La dona del segle, de Sílvia Quer (Barcelona, 1962), inaugura avui a Igualada el Festival Internacional de Ficció Televisiva i Formats (Zoom TV), que celebra la seva 16a edició. La trama combina fets reals i ficticis per mostrar l’eclosió del feminisme a la Barcelona del segle XX, i està basada en la novel·la homònima de Margarita Melgar, pseudònim de Montse Gangés i Ana Sanz Magallón, que també en són les guionistes. «Se centra en la Consuelo [l’actriu Elena Martín], una jove òrfena que s’enfronta a tota mena de prejudicis per ser gitana i que investiga si és filla d’un pintor de l’època i de la seva musa gitana», explica Quer, l’anterior projecte del qual, La llum d’Elna, va rebre el Premi Gaudí a la Millor Pel·lícula de Televisió.
— ¿Amb quins prejudicis topa Consuelo?
— A començaments del segle passat, a Barcelona hi havia molts gitanos que malvivien en barraques a la platja de la Barceloneta i no eren acceptats per la societat d’aquella època. A més, és òrfena, cosa que també li tanca moltes portes.
— El telefilm mostra dos personatges que es diuen igual, Consuelo.
— Les dues són gitanes i hi ha una cosa que m’agrada molt d’aquesta història, i és que la primera Consuelo ja inicia un camí d’alliberament i de reclamar els seus drets com a dona, per decidir sobre la seva vida. De família gitana i casada amb un gitano que ella no s’estima, decideix abandonar el poble on viu i anar-se’n amb un paio, que és a qui ella estima. I, d’alguna manera, la Consuelo jove segueix aquest camí sense saber-ho (després ja ho sabrà) de reclamar també el seu espai en la societat i de lluitar pels seus ideals i el seu futur.
— Hi ha un rerefons feminista...
—És clar, d’alguna manera és una pel·lícula on podem veure l’eclosió del feminisme. A començaments del segle XX, les dones ja inicien una lluita. Hi ha moltes dones: sindicalistes, gitanes, monges i empresàries que, en un context molt patriarcal i on la dona no tenia ni veu ni vot, decideixen agafar les regnes i començar un camí de lluita pels seus drets.
— La història està basada en fets reals, però els combina amb ficció ¿Per què ha utilitzat aquesta tècnica?
— Vam decidir agafar elements reals, per exemple que Isidre Nonell pintava gitanes en aquella època i realment es va enamorar d’una de les seves muses i la va anar a rescatar el poble on vivia amb el seu marit. A partir d’aquí, per poder explicar una història de l’eclosió del feminisme, ens vam inventar que potser van tenir una filla que va continuar el camí de la mare.
— ¿Com va conèixer aquesta història?
— Ja havia col·laborat en dues pel·lícules anteriors, La Xirgu i La llum d’Elna, amb Distinto Films, que és la productora de La dona del segle; en elles, Margarita Melgar també era guionista. Com que ella havia escrit la novel·la i veient que el tema del feminisme és molt actual es va decidir que potser estava bé portar a la pantalla aquesta història.
— ¿El telefilm està infravalorat?
—Fa uns anys t’hauria dit que sí. Ara, amb l’eclosió mundial de les sèries, les pel·lícules han passat a segon terme. Avui es valora molt més la ficció televisiva, i les TV movies entren en aquest mateix paquet.
— La llum d’Elna, a més d’un Gaudí, va guanyar el premi a la millor producció catalana en l’anterior edició del Zoom. ¿Què espera per a aquesta? — Que quan s’inauguri al festival la sala estigui plena, i que agradi. I que faci pensar sobre aquesta lluita que van iniciar aquestes dones fa un segle, perquè no l’abandonem. Si després el jurat reconeix que té mèrits, benvinguts siguin, però això ja ho veurem.
☰
«A ‘La dona del segle’ podem veure l’eclosió del feminisme. A principis del segle XX s’inicia la lluita»