«Aquí l’única verge soc jo»
Trobada de Jordi Évole (Salvados, La Sexta) amb vuit criatures que acaben de complir els 18. Tema de conversa: el sexe i la mala educació que han rebut sobre això. ¿Què van sentir el dia que van fer l’acte sexual per primera vegada? Ells: plaer. Elles: dolor. ¿Parleu amb els vostres pares del tema? Res- posta de consens: molt poc, sense aprofundir, i a més per les du- es parts hi ha vergonya. ¿Avorta- ment?: sí, amb tota naturalitat. ¿Pornografia? Elles prenen la pa- raula: és masclista, agressiva, no és sana, està feta perquè disfrutin els homes, i van afegir que fomen- ta els maltractaments, les agressi- ons. Una d’elles va advertir que, en una relació, ell practicava sexe agredint-la, estrenyent-li el coll, ofegant-la, pegant-li cops. «Et fan sentir com una merda. Et sot- meten. Sembla que és el seu paper».
La virginitat: arribar als 18 anys i no haver-la perdut és com un crim; hi ha pressió, molta pressió. I de sobte una d’elles, una noia molt bonica, va aixe- car la mà, va agafar la paraula i va dir: «Aquí l’única verge que hi ha soc jo. De vegades penso si no dec ser guapa, o si soc pitjor persona, o si no agrado a la gent. ¿Per què jo no i tothom sí?»
Interessant trobada. Les que van portar la veu cantant van ser elles. Les més reflexives, les més explícites, les més argumentati- ves, elles. Ells semblaven patir una estranya amnèsia, o potser una falta de discurs, o simplement una gran immaduresa. Balanç final, preocupant. Han arribat als 18 i en general el sexe és una assigna- tura que, sense tenir-la pendent, els provoca com a mínim una es- tranya angoixa. En alguns casos mal rotllo. En altres fins i tot vexa- ció ratllant la violència. No he sen- tit que ningú pronunciés ni una vegada les paraules felicitat, satisfacció, alegria, il·lusió. Trobada que fa pensar.
EL «¡VISCA FRANCO!» D’UNA NOIA DE 20.– La vigília del 20-N, a Viva la vida (T-5) han entrevistat una noia de 20 anys a Casa Eladio, acreditat bar fatxa de la zona d’Àvila. Embolicada en una bandera preconstitucional (la de l’aguiló sinistre) deia: «Jo vinc així cada dia. El meu avi m’ha explicat la història, i m’ha dit que Franco era molt bona persona. Franco hauria de ser viu. ¡Visca Franco!» ¡Ah! Aquí també tenim un evident problema d’educació.
☰