Ni una lliçó moral

Una vegada més, Ciutadans ha tornat a posar en escena un número teatral, o més aviat de circ, per denunciar un acte reivindicatiu per part d’un col·lectiu independentista: pintar la porta de l’habitatge que el jutge Pablo Llarena posseeix a Sant Cugat del Vallès amb pintura groga. I voldria remarcar que l’objecte de l’atac va ser la porta d’un habitatge.

Ara, novament, salten les alarmes. L’independentisme torna a estar en boca de tots ja que, una vegada més, s’intenta qualificar, per part de Ciutadans, de violent i extremista un moviment que fa massa anys que és pacífic per creure’ns ara el que un grup de persones, que es fan dir polítics, ens intentin posar al cap.

Les caretes es desprenen en el moment que Ciutadans denuncia un acte que no ha generat cap cost ni cap mal al senyor Llarena, ja que una brigada de patriotes es van oferir a netejar la pintura i, al contrari, no ha denunciat els centenars d’atacs a seus de partits independentistes, atacs, com el famós cas de l’assalt en el centre cultural Blanquerna, els autors del qual continuen sense entrar a la presó. Però, és clar, ¿com podria Ciuta- dans denunciar els seus propis votants? Seria una cosa totalment desafortunada per a la seva campanya política permanent, que consisteix a crear odi i conflicte cap als independentistes: que no pretenguin enganyar-nos.

La societat catalana sempre ha estat dividida, segons la seva ideologia política. Sempre hi ha hagut partidaris de la independència i partidaris de la unió d’Espanya, però la violència, els conflictes i la fallida de la societat van aparèixer en el moment en què Ciutadans va entrar en escena.

La violència i els conflictes van aparèixer a Catalunya quan Cs va entrar en escena