La factura del Mundial
El Barça i el Madrid acusen el desgast amb un pitjor rendiment col·lectiu i més lesionats
Ivan Rakitic i Sergio Ramos han caigut en la mateixa setmana. Coutinho, Umtiti, Vermaelen i Sergi Roberto han patit lesions musculars. Com els seus col·legues Marcelo, Casemiro, Carvajal, Modric, Kroos, Nacho i Varane, que han passat per la infermeria de Valdebebas. El Barça té deu punts menys que en la Lliga passada, i el Madrid en té quatre menys i ocupa el sisè lloc (era tercer), una cosa insòlita. El Mundial passa factura.
No existeix un document, que es conegui, que relacioni directament la disputa d’un Mundial, una Eurocopa o una Copa Amèrica per justificar un descens de rendiment o un índex més gran lesional als equips. Però les conseqüències es veuen i es pateixen.
«Hi ha més sensacions que dades objectives, però és evident que es nota», afirma Juan Carlos Unzué, exentrenador del Celta i segon entrenador de Luis Enrique en el Barça (2014-17). Ernesto Valverde i, ara, Santiago Solari, ho ratifiquen.
UN PROBLEMA DE L’ELIT El Barça i el Madrid són dels clubs més afectats, per haver sigut dels que més internacionals van aportar al torneig (14 i 15, respectivament), darrere del Manchester City (16). L’equip de Pep Guardiola no acusa les repercussions, amb l’excepció del belga Kevin de Bruyne, però sí que ho fan el Chelsea, el Tottenham o el United. El mal s’estén a altres clubs de l’elit, com ara el Bayern. I ho paguen els futbolistes per la saturació del calendari. El millor exemple és a França, el campió del món.
Vuit internacionals francesos, dos de belgues i un de croat es van passar un any sencer entrenant i jugant partits. Sense parar. Tots, pertanyents a clubs francesos, eren el 15 de juliol a la final. Els belgues van jugar el dia 14 la consolació. La Ligue havia començat el 4 d’agost del 2017, de manera que es dedueix que a mitjans de juliol estaven en dansa. La 18-19 va començar el 10 d’agost.
Dels onze, el belga Youri Tielemans (21 anys) va disputar la primera jornada amb el Mònaco en la seva victòria (l’única) a Nantes (1-3). El seu company Djibril Sidibé encara no estava llest. El porter croat Daniel Subasic no va ser convocat. L’altre belga, Thomas Meunier, es va asseure a la banqueta del PSG. Els seus companys Kimpembe, Mbappé i Areola no van jugar. Tampoc els seus compatriotes Rami, Thauvin i Mandanda (Olympique Marsella). Ni Nabil Fekir amb el Lió. Ni Lemar, que va deixar el Mònaco per anar a l’Atlètic.
Tres setmanes han tingut de vacances entre una temporada i una altra. El temps indispensable, se-
Els blaugranes
tenen 10 punts menys i els blancs, amb 4 menys, han vist caure tota la seva defensa
gons els experts, perquè el cos i la ment descansin. «Un Mundial et condiciona, com a mínim, l’inici de la següent pretemporada», afirma Unzué sobre la progressiva incorporació dels internacionals a les seves plantilles en funció del que va fer la seva selecció. Rakitic només s’havia perdut tres partits per lesió en quatre temporades. Dijous va patir una elongació. Finalista en el Mundial, pot perdre’s tres partits de cop.
DIMECRES I DIUMENGE Bé que ho sap Unzué de la seva etapa al Barça i bé que ho sap Carles Puyol, un jugador exemplar en capacitat i força física que van acabar retirant les lesions. Una, en concret: el desgast dels cartílags dels genolls. Tots dos coincideixen a al·ludir a l’espècie del futbolista que està en forma a través de la competició. Són «els jugadors d’elit acostumats a jugar dimecres i diumenge», a diferència dels que participen per la classificació eventual del seu club un any només.
«No pots estar jugant una final cada tres dies; has de parar, perquè necessites un temps per recuperar-te», reconeix Puyol de cansament que acaba minvant els seus col·legues, siguin del Barça o d’un altre equip d’aquest nivell. Però, segons el seu parer, per l’experiència acumulada de 15 temporades en la primera línia, l’esgotament «és més mental que físic».
MÉS PREPARATS QUE MAI «Els jugadors estan preparadíssims, més que mai. I, tot i així, es lesionen», destaca Unzué, que exposa les raons d’aquesta contradicció. D’una banda, els calendaris són més densos i més llargs. De l’altra, s’ha aprofundit la investigació i l’ús de dades i ha augmentat la propiocepció del treball preventiu per evitar les lesions, el treball de gimnàs compensatori i de reequilibri muscular, la cura de l’alimentació i la importància del descans. Però, en contrapartida, hi ha un factor advers del mateix futbol.
«La metodologia ha aproximat el treball de l’entrenament amb les situacions de partit, començant pels rondos, els jocs de posició, les possessions... Hi ha més contacte amb la pilota, contacte entre els futbolistes i, en conseqüència, més risc de lesió», explica Unzué.
Unzué i Puyol
desgranen totes les conseqüències que genera la disputa d’un gran torneig
Els 11 jugadors de la Lliga francesa que van arribar a la final de Rússia van estar un any complet sense parar