Tot sobre els Targaryen
George R. R. Martin publica ‘Foc i sang’, una espècie de crònica medieval sobre la dinastia de Daenerys L’autor de ‘Joc de trons’ posa a prova els fans amb aquesta preqüela, amb un primer volum de 800 pàgines
L’hivern de Joc de trons va arribar a la sèrie de l’HBO però encara no a la Cançó
de gel i foc, la sèrie de llibres en què s’inspira, amb dos dels set volums programats pel seu autor, George R. R. Martin, pendents encara. Mentrestant, no obstant, la factoria Martin continua matant l’espera amb projectes col·laterals. Ho era El mundo de hielo y fuego (Gigamesh, 2015), l’enciclopèdia il·lustrada del món creat per l’escriptor, i també neix amb aquest caràcter de complement i de pal·liatiu Foc i
sang (Alfaguara), que arriba avui a les llibreries de tot el món. El primer dels dos volums en què Martin narra la història de la dinastia Targaryen, la que el seu últim fill vol reinstaurar al tron de ferro a la seva saga de novel·les. Ja l’hem llegit. ¿I què en podem esperar? Molts trons (i ocupants de trons). No tant joc, la veritat.
Mig de broma mig de debò, a aquest projecte se l’havia qualificat de GRRMarilion. Si Tolkien va reunir la mitologia que construïa el món d’El senyor dels anells en la imitació d’una Bíblia Alternativa, una col·lecció de llibres de gèneres diferents, des d’èpica a genealogies i relats de la creació, Martin ha optat per una aproximació més modesta: una espècie de crònica medieval, la que els escrivans de la cort dedicaven a relatar els orígens, evolució, triomfs i descendència de la dinastia al servei de la qual estaven. El que no és, per no enganyar-se, és una novel·la de Martin. I molt menys la seva versió alleugerida en forma de guió.
En aquest cas, es posa a la pell d’un imaginari arximestre, un erudit, que segueix la conflictiva història dels conqueridors de Ponent (al primer llibre, de 800 pàgines, només la primera meitat, quan es tanca la guerra civil entre Targaryen que els deixa sense dracs). «És un llibre d’història imaginària», ha precisat el seu autor, que «proveeix del context per a tot el que passa a la Cançó de gel i de foc».
INCESTUOSOS «Entre els Targaryen hi havia bona i mala gent, uns estaven bojos i tots eren el producte de generacions d’incest, una gent amb extraordinàries habilitats i bellesa física, amb atributs com ulls violetes i cabells platejats però també bojos», avança Martin en la presentació del llibre que ha difós a Youtube. «A més, hi surten dracs», promet Martin.
Els lectors trobaran molts dracs i algunes picades d’ullet (l’origen dels tres ous de drac de Daenerys, per exemple) que els fans agrairan. Però en el punt de vista, el de l’arximestre, i el gènere, la crònica medievalitzant, hi trobem potser el primer problema amb què toparan els lectors dels llibres de Martin (per no parlar dels qui només s’han acostat a la seva versió audiovisual). Un dels seus atractius era que cada un dels seus capítols estava narrat des d’un punt de vista canviant, el d’un personatge concret en cada un d’ells. I no uns personatges qualsevol: el sarcasme seductor del nan Tyrion Lannister, la misteriosa Arya Stark... En lloc d’ells, tenim un lletrat que relata fets i cita fonts, les cròniques d’altres autors que considera més o menys fiables. Sí, és un llibre d’història, tot i
que sigui imaginària (un lector d’història es podria preguntar per què dedicar esforços a les genealogies i guerres dels Targaryen i no a qualsevol altra de real i no menys apassionant). Potser en un determinat moment Martin s’adona que li fa falta un nan sarcàstic i l’autor comença a citar com a font el relat salaç que va deixar Xampinyó, un bufó de la cort, o una novel·lista psicalíptica amb molt sexe i perversió. Però, ai, la cita entre cortinetes, pudibund. Hi ha històries de bordell i jocs de llit entre donzelles, però amb la sordina que els posaria un acadèmic.
L’arximestre autor del llibre cita en determinat moment una altra crònica, la del septó Eustace, que «dona fe dels secrets d’alcova i bordell en un to tranquil i condemnatori» mentre que Xampinyó «en gaudeix, i el seu Testimoni consta de poc més que breus i procaces anècdotes i rumors, apunyalaments a tort i a dret, enverinaments, traïcions, seduccions i llibertinatge a tort i a dret». ¿Hauria guanyat amb més Xampinyó?
ATEU INCLEMENT / El George R. R. Martin de les seves novel·les de vegades es troba a faltar en diàlegs i batalles però no en el «context». Així,
Foc i sang està ple de pistes no només per a qui vulgui saber quina relació hi ha entre els diversos Daemon, Aegon, Jaehaerys, Raenhyra, Viserys, Visenya, Maegor, Maekar o Aerys, o els seus respectius dracs, sinó quines són les idees més fixes de Martin. Per exemple, amb la religió. Un ateu militant i escriptor de novel·la fantàstica com Pullman, professor d’Oxford, crescut entre les pompes de l’Església d’Anglaterra i el catolicisme, convertirà en els seus malvats jerarques amb mitra. Els humils frares potser no. Un ateu militant que viu a Nou Mèxic, envoltat de tonants predicadors de poble, no tindrà tanta pietat amb la infanteria de la intolerància religiosa. És un exemple.
Amb Foc i gel, Martin continua posant a prova la paciència dels seus lectors. Perquè el calendari de publicació de Martin desespera: vegem el de la Cançó de gel i foc:
Joc de trons el 1996 (2011 la traducció al català), Xoc de reis el 1998 (2011 en català), Tempesta d’espases el 2000 (2012), Festí de corbs el 2000 (2012) ... I aquí arriba HBO, l’abril del 2011, amb la sèrie que pren el nom de la primera novel·la però a què només li queden sis episodis, per emetre el 2019, per explicar tota la història. Aquest 2011 Martin va publicar el cinquè llibre,
Dansa amb dracs. I mentrestant, la sèrie ha anat atiant un spòiler després d’un altre (o no; ha anat divergint cada vegada més de l’obra escrita de Martin) del sisè, Vents
d’hivern (el seu propòsit inicial era publicar-lo el 2015), i de l’encara més hipotètic setè volum, Somni de primavera.H