40 anys de llibertats
La Constitució del 1978 ha emparat el període de convivència en llibertat més llarg de la història d’Espanya. Com va expressar ahir el rei Felip VI, el pacte aconseguit llavors és «un mandat permanent de concòrdia» que va servir i ha de continuar servint per resoldre els desacords. La Constitució ha passat per proves molt diverses, des del desafiament terrorista etarra fins a un cop d’Estat militar, passant pels greus esdeveniments a Catalunya ara fa un any o els reiterats casos de corrupció. Sempre ha prevalgut aquell mandat de concòrdia i s’han resolt les diferències dins del marc constitucional que es va fer a imatge i semblança del nostre entorn europeu. Aquests 40 anys mereixen, doncs, una celebració digna, com la que es va fer ahir al Congrés dels Diputats, amb la màxima solemnitat amb l’assistència del Rei emèrit i dels pares de la norma al costat dels presidents del Govern. Un acte que en corona molts d’altres que s’han fet aquesta setmana a tot Espanya i que només s’han vist mínimament deslluïts per alguns intransigents.
La celebració d’aquest aniversari rodó també és motiu per preguntar-se si és necessari reformar la Carta Magna espanyola. Alguns parlen d’«actualitzar-la» i altres de modernitzar-la de dalt a baix. Diguem que cap reforma té sentit si no és per millorar. Evidentment, la reforma constitucional no pot continuar sent un tabú. Seria bo conèixer qui vol aquesta reforma i per a què. Hi ha
La reforma constitucional no pot continuar sent un tabú, però cap canvi té sentit si no és per millorar
consensos amplis en matèria d’adequar-la a la igualtat de gènere pel que fa a la successió en la direcció de l’Estat. També a fixar millor la seva declinació amb el dret de la UE. I fins i tot hi ha acord ampli en un tema com el dels aforaments. Però hi ha altres assumptes, com la forma d’Estat o el poder territorial, en què sembla difícil que hi hagi el consens que hi va haver en el seu moment.
En tot cas, la Constitució s’ha de mantenir vigent com a mandat, com va expressar el Rei. I això vol dir que els que més la van recolzar no poden avui desentendre’s de la seva defensa en virtut de determinades demandes insatisfetes. I els que s’hi van oposar l’han de respectar abans que apropiarse-la, sovint arrogant-se una interpretació del text que no sempre es correspon amb l’esperit de la seva aprovació. Defensem, doncs, la Constitució com a garant de les llibertats, la seva gran contribució en aquests primers 40 anys.