Riqui Puig
Jugador del Barça B
★★★★
El futbolista de La Masia, de 19 anys, s’ha convertit en la gran revelació del Barça amb la seva actuació en el partit de Copa. Conscient que continua sent jugador del B, assegura haver complert un somni al Camp Nou.
El jugador del planter manté els peus a terra després del debut i el seu pare espera «que baixi el suflé»
Mentre Denis Suárez reclamava més minuts a l’equip titular, mentre Malcom patia una nova lesió al turmell de sempre i mentre Aleñá demostrava tenir prou nivell, com sempre va pensar Ernesto Valverde, per assentar-se al primer equip, Riqui Puig, l’última joia de la Masia, de 19 anys i 1,69 d’estatura, es convertia, per la seva desimboltura, el seu talent i la seva preciosa passada de gol a Suárez, en el gran protagonista del xoc coper en el Camp Nou.
Quan van preguntar a Puig quines sensacions va tenir tot just trepitjar la gespa de l’Estadi i debutar amb la samarreta culer en partit oficial, el noi, amb aquesta veueta de nen que té, va deixar anar: «La veritat, semblava el FIFA [el joc de la PlayStation], perquè veia tothom corrent, però de seguida m’he adonat que era la realitat i he intentat passar-m’ho bé com faria un nen petit».
I, sí, en totes les seves declaracions postpartit, Puig, que és perfectament conscient que continua sent jugador del B, va fer referència al plaer de complir un somni. «Qualsevol nen hauria volgut ser on vaig ser jo, on soc jo, i el que tracto és de somriure sempre i, amb el meu joc, aportar felicitat, provant de fer-ho el millor possible».
La menuda estrella blaugrana va reconèixer que en els primers minuts en el camp el va poder el nerviosisme: «Em tremolaven les mans i em suaven molt, i sentia un cert mal de panxa, però, una vegada comprovat que era en un camp de futbol, en el Camp Nou, que per a mi és com si fos el Mini però amb 76.000 espectadors, ja tot va ser millor». A aquesta millora va contribuir molt, va dir, l’ajuda dels companys: «Fan que tot sigui més fàcil, que tot flueixi».
UN CAP MOBLAT Una de les notícies més prometedores de la nit copera va ser comprovar que, a més d’un talent innat per jugar a futbol, el jove Riqui posseeix un cap ben moblat; ho va demostrar amb la seva manera d’afrontar les preguntes dels mitjans de comunicació, amb el seu discurs pausat, mesurant cada una de les seves paraules. És clar que si un escolta l’entrevista que ahir li va fer RAC1 al seu pare, Carles Puig, comença a entendre-ho tot. Els testos s’assemblen a les olles. «Som del Barça i tenir un fill jugant aquí és increïble. Ricard s’ho mereix, perquè ha lluitat molt per arribar fins aquí i encara li queda el més difícil».
Carles Puig, que va jugar cinc anys en el Terrassa FC (el 1986 va disputar el partit de Copa en el qual els egarencs van eliminar l’Espanyol, en les files del qual militava Valverde), intenta que no només el seu fill futbolista sinó també la resta de la família visquin la situació amb normalitat. «Ara cal deixar que baixi el suflé i que Ricard tingui els peus a terra. Que sigui un noi humil. Jo parlo avui perquè som feliços pel debut, però no m’agradaria continuar parlant a la premsa perquè els pares també espatllem les coses. Deixem Ricard tranquil».
En la mateixa línia de prudència i sensatesa hi ha les paraules que fan referència a l’estil de vida que Carles Puig desitja per al seu fill. «Volem que segueixi entre nosaltres, en la família, que mantingui la relació amb els germans. Que continuï jugant en el Barça B, que es guanyi un lloc allà perquè el cridi el primer equip i pugui fer el seu camí». Un camí que, després del debut de dimecres, sembla una mica més planer. «Es troba en el millor club del món, al costat de Messi, el millor jugador de tots els temps. És un màster de futbol i ell ho està aprofitant». ☰
Ernesto Valverde ENTRENADOR DEL BARÇA «[Riqui Puig] té desimboltura i mira endavant. No s’amaga, vol la pilota, i això és una cosa que té guanyada»
«Les circumstàncies diran si té més minuts. Esperarem que sigui el primer pas d’una llarga trajectòria»