Encara que la banca es vesteixi de seda

Diuen que durant la Transició, quan van comunicar alarmats al banquer Botín que es legalitzaria el Partit Comunista, va contestar sense immutar-se: «No passa res, que jo sàpiga aquesta gent necessitarà un préstec». La banca és aquesta bestiola enorme que necessitem i alhora ens esprem. Ens ha estafat amb les preferents i les hipoteques, i a sobre hem pagat el seu rescat bancari. Però tots continuem treballant amb ella, no hi ha alternativa. Ara està vivint una frenètica transformació cap al món online. El 2008 hi havia 46.000 sucursals; avui dia, la meitat, i continuen disminuint. ¿Qui vol perdre el temps i fer cua si pot operar des de casa? Jo ni sé com és la sucursal del meu banc, mai l’he trepitjat.

PER COMPENSAR

la desafecció del ciutadà i reconciliar-se amb els escaldats clients, les entitats bancàries, com a estratègia seductora, estan renovant el disseny interior dels seus centres –ja no utilitzen la paraula sucursal ni oficina–. El client entra en el que sembla un saló domèstic, un bar o un chill out; allà el reben i l’acomoden al voltant de confortables taules o sofàs. Els ofereixen aigua o cafè, i fins i tot disposen de la premsa del dia. Els atenen en acollidors despatxos informals amb un tracte afable, estan com a casa. Per descomptat han desaparegut totes les barreres físiques. Ja no hi ha un taulell de granit, ni les cabines de vidre blindat del caixer. Tot és modern sense passar-se, ni minimal ni recarregat, amb una il·luminació on càlides pantalles han desbancat els freds focus i fluorescents. CaixaBank fins i tot ha inaugurat l’Imagin Cafè, un espai qualificat de cool i trendy per captar mil·lennistes.

Les diferents entitats esperen així tornar-nos a entabanar. Ja no volen imposar-nos respecte com abans, passant per un arc de seguretat amb doble porta, sinó entabanar-nos. I sempre se’n surten: nosaltres paguem aquests canvis, cafè inclòs, i a sobre ells s’estalvien la feina que fem des de casa. Rien ne va plus, una vegada més, ¡guanya la banca!

☰