Em vaig tirar a terra per pujar al tren

Per motius laborals, viatjo des de Barcelona fins a Madrid amb certa regularitat i, a causa d’una discapacitat física, em desplaço en una cadira de rodes.

Fa uns quants dies, vaig acudir a l’estació de Sants per agafar l’AVE de les 8.25 cap a Madrid. Com sempre, vaig avisar el servei Atendo, encarregat de l’assistència a les persones amb mobilitat reduïda en l’accés als trens. A l’andana, disposen d’unes plataformes elevadores que permeten accedir al tren a qualsevol persona en cadira de rodes o que no pugui pujar esglaons. Però aquesta no va ser la meva sort aquell dia. A l’arribar a l’andana em vaig trobar que no funcionava cap de les quatre plataformes que hi havia. El treballador de Atendo les va provar totes, va fer un inútil intercanvi de bateries i va demanar una ajuda que mai va arribar. ¿Algú les havia revisat?

Veient que allò no se solucionaria i davant del risc de perdre el tren, no vaig veure cap més alternativa que tirar-me a terra per pujar al vagó. No era la primera vegada que ho feia, però, sí, en un AVE. Uso sempre l’AVE perquè és un tren adaptat i sé que no fallarà, a diferència dels de rodalies, Talgos i la resta de trens, que manquen gairebé totalment d’accessibilitat.

No concebo que en un servei com aquest, amb un preu que no és gens ba- rat, pugui donar-se una situació tan denigrant i discriminatòria per a una persona amb discapacitat. Històries com la meva passen cada dia en els diferents serveis de Renfe, Adif i la resta d’empreses de transport, però poca gent n’és conscient perquè moltes persones ho resolem com jo vaig fer aquell dia, arriscant la nostra seguretat i lamentant la pèrdua de la nostra dignitat. Renfe ha de complir la seva obligació d’oferir un servei de qualitat i accessible per a tothom.