La cortina tòxica que envolta el superclàssic
Les connexions de Macri, el president de l’Argentina, contra el River i a favor del Boca, queden ocultes sota la polèmica decisió de jugar el partit al Bernabéu
Les pedres llançades per seguidors del River Plate contra l’autobús que portava els jugadors del Boca Juniors, i la posterior pluja de gasos lacrimògens de la policia, van acabar, una altra vegada, per convertir-se en la cortina tòxica que impedeix veure els llaços entre el futbol amb la política a l’Argentina.
El cor d’enèrgiques condemnes davant de la violència, amb la veu cantant del president Mauricio Macri, no ha fet més que sobreactuar una indignació. «És trist viatjar 12.000 quilòmetres per jugar un partit», es va lamentar el president del Boca, Daniel Angelici, que va intentar en va que la Conmebol li donés per guanyada la final de la Copa Libertadores per l’agressió que va patir l’equip blau i or.
El futbol està lluny de ser a penes una passió popular. Hi ha una cosa que ve de més enrere. El 1978, una dictadura militar va buscar convertir el Mundial en la cara oposada de les denúncies internacionals per les violacions als drets humans. Els crits dels gols del campionat guanyat davant d’Holanda (3-1) arribaven fins a les masmorres de l’Escola de Mecànica de l’Armada (ESMA), ubicada a pocs carrers de l’estadi. Allà, tan a prop de l’estadi del River Plate, van morir milers de persones.
El 1995, Macri, fill d’una de les grans fortunes argentines, va ser electe president del Boca. A mesura que s’acumulaven títols locals i internacionals, creixien les seves ambicions extraesportives. El Boca va ser la plataforma per guanyar el 2007 l’alcaldia de Buenos Aires i després governar l’Argentina. El club continua sent una baula essencial del seu projecte polític. Des del 2011 el custodia Daniel Angelici, un magnat del joc que es vanta de ser amic personal del mandatari.
El Tano, com l’anomenen, té bones relacions amb la justícia i els serveis d’intel·ligència. No sembla una casualitat que el seu vicepresident sigui Dario Richarte, que va estar a la Secretaria d’Intel·ligència de l’Estat a finals dels anys 90. Angelici va desistir el 2015 de fer-se càrrec dels espies argentins. Macri va nomenar llavors l’advocat Gustavo Arribas ni més ni menys que l’home encarregat de
controvertides vendes de jugadors del Boca a l’exterior durant la seva gestió.
El ministre i el fiscal
Martín Ocampo, que va dimitir a causa dels incidents a prop de l’estadi Monumental, es considera a si mateix un fillol d’Angelici. Gràcies a El
Tano va arribar a ser ministre de Justícia de la ciutat de Buenos Aires. Després va passar a la secretaria de Seguretat. No obstant, la trama és més àmplia. El fiscal Carlos Stornelli, a hores d’ara el principal acusador de l’expresidenta Cristina Kirchner en una ressonant causa pel maneig irregular de l’obra pública, es va ocupar anys enrere de la seguretat del Boca. Mai va amagar la seva amistat amb Rafael Di Zeo, el cap de la
barra brava blava i or. Norberto Brotto és el fiscal que va entrar a casa d’un de les barras bravas del River on van trobar 300 entrades per anar a veure la final de la Libertadores i milers d’euros. Havia iniciat la seva investigació a l’abril. Va cridar l’atenció que el seu últim operatiu tingués lloc en vigílies del partit, entre altres raons, perquè es diu que va activar la violenta resposta d’un sector de l’afició del River. Allà es va recordar la seva antiga relació amb l’actual ministre de Justícia, Germán Garavano.
Però falta una altra dada de pes. Una enquesta assenyala que en l’actualitat el Boca té 16.500.000 simpatitzants i el River 16.000.000. Una victòria d’aquests últims tindria diversos efectes indesitjats per al seu rival. D’una banda, ser possiblement superat en la quantitat de seguidors. De l’altra, convertir Marcelo Gallardo en l’entrenador més guanyador del futbol argentí, per sobre dels èxits que Carlos Bianchi va aconseguir en el Boca.
El River té més bon equip i havia empatat el primer partit. Una consagració en el Monumental hauria sigut indigerible. Alejandro Domínguez, el president de la Conmebol i amic de Macri, ha contribuït perquè el partit es jugui a Madrid. Existeix, a més, una altra raó de pes que aflora en aquesta final. L’actual president del River, Rodolfo D’Onofrio, vol llançar-se a la política just quan Macri cau en picat en popularitat per l’ajustament i la pauperització econòmica. «¿Vostè vol ser
president?», li va preguntar aquests dies el periodista televisiu Luis Novaresio. «Estic disposat a ajudar i a treballar», va respondre D’Onofrio amb una finta retòrica.
indica que el Boca suma 16,5 milions de simpatitzants, i el River, 16