La Xina apuja el to per l’arrest de l’hereva de Huawei
La premsa de Pequín condemna el «segrest» de l’alta executiva de la companyia El Canadà pot demorar durant mesos l’extradició als Estats Units
Menyspreables, segrestadors... La premsa xinesa utilitza el to reservat per a les ofenses nacionals imperdonables. La detenció de Meng Wanzhou, directora financera de Huawei, ha enterrat els dolços editorials que la setmana passada anticipaven la pau comercial definitiva amb els Estats Units després de la treva acordada a Buenos Aires. Avui tot és soroll, foc i bilis.
És habitual que Pequín delegui en la premsa oficial els missatges incendiaris que la diplomàcia ortodoxa desaconsella. Pequín ja havia fixat la línia dijous passat qualificant la detenció de Meng d’arbitrària i demanant-ne l’alliberament immediat. La línia editorial mediàtica al·ludeix als esforços nordamericans per enfonsar lareputació del líder global en xarxes de telecomunicacions.
ACORDS FIRMATS Huawei ja ha firmat acords amb 23 països per desenvolupar els sistemes de 5G, però s’arrisca a una cadena de cancel·lacions. El Japó ja va començar ahir prohibint que les seves institucions oficials adquireixin els seus productes per evitar filtracions d’informació i atacs cibernètics.
L’arrest de Meng al Canadà arran de la petició dels Estats Units prova que «s’està intentant tot per frenar l’expansió mundial de Huawei simplement perquè la companyia exemplifica la competitivitat tecnològica xinesa», va jutjar el diari China Daily. La retòrica més inflamada arriba sempre de l’ultranacionalista rotatiu Global Times. «Sense cap evidència sòlida, els Estats Units i el Canadà han trepitjat la llei internacional per segrestar la ciutadana xinesa Meng Wanzhou», va denunciar el mitjà sota l’òrbita del Diari del Poble, principal altaveu mediàtic de Pequín.
VISTA A VANCOUVER Meng va ser detinguda dissabte passat a Vancouver a petició de la justícia nord-americana per les presumptes violacions de l’embargament a l’Iran. L’executiva tenia previst comparèixer ahir en una vista judicial sobre la seva extradició davant del Tribunal Suprem de Colúmbia, però segons els experts aquest és un procés que es podria demorar mesos i fins i tot anys. El primer ministre canadenc, Justin Trudeau, va desmentir les acusacions polítiques que denuncia Pequín. «Per descomptat que no hi ha hagut cap intervenció a cap nivell polític, perquè respectem la independència dels nostres processos judicials», va defensar.
La crisi bilateral ha esquitxat Zhang Shoucheng, un prestigiós físic de la Universitat de Stanford que va morir la setmana passada. A les xarxes xineses van córrer els indignats rumors que el seu suïcidi estava relacionat amb una investigació imminent de la justícia nord-americana o fins i tot amb la detenció de Meng. La família va desmentir aquests vincles i va recordar la seva llarga baralla contra la depressió.
Aquest és l’emmetzinat clima de desconfiança social i política en el qual els Estats Units i la Xina negociaran els pròxims tres mesos per posar fi a una perillosa guerra comercial amb riscos evidents de contagi global. El president nordamericà, Donald Trump, no va fer ahir cap referència a la detenció i a través de Twitter va afirmar que les «converses amb la Xina van bé».
☰