Guido Gryseels

Director de l’Africa Museum

★★★★

El Reial Museu de l’Àfrica Central de Tervuren (Bèlgica) –tristament conegut per la seva narrativa de supremacia blanca–reobre les portes després de cinc anys d’obres amb un nou nom i la voluntat de plantar

cara al passat colonial.3Pàg.

La monarquia continua turmentada per aquell passat fosc. El rei Felip va declinar acudir ahir a la inauguració

L’Africa Museum de Tervuren reobre avui les portes després de cinc anys d’obres i un complet rentat de cara

Amb cinc anys d’obres i un rentat de cara complet amb un pressupost pròxim als 70 de milions no n’hi ha hagut prou per erradicar el fantasma de la colonització al Reial Museu de l’Àfrica Central de Tervuren (Bèlgica). Els vestigis de Leopold II, el rei dels belgues que va colonitzar l’actual República Democràtica del Congo i la va convertir en el seu pati personal d’esclaus, encara són visibles en el que a partir d’ara es coneixerà com a Africa Museum, que neix amb una nova narrativa per fer oblidar un infame passat colonialista que continua turmentant la monarquia belga. Fins al punt que el rei Felip de Bèlgica va optar per no participar ahir en la cerimònia d’inauguració organitzada en vigílies de la gran reobertura, que tindrà lloc avui diumenge.

«Des d’una perspectiva contemporània, no hi ha més opció que concloure que el colonialisme, com a sistema i forma d’administració, és immoral i hem de distanciar-nosen. Òbviament el condemnem», explicava aquest dijous el director del museu, Guido Gryseels, durant una visita organitzada per a la premsa. Gryseels, que dirigeix la institució des del 2001, admet que durant sis dècades el que ha sigut conegut com a el «últim museu colonial» d’Europa no havia alterat la forma de presentar l’Àfrica Central –el Congo, Burundi i Ruanda– oferint als seus visitants una «visió de superioritat» i supremacia blanca que havia arribat l’hora de canviar, per contrarestar aquesta narrativa racista i de violència amb una «visió crítica amb el passat colonial». Les portes del museu van tancar per això el 2013.

Ideat per Leopold II com a eina de propaganda d’un projecte que el va convertir en multimilionari, el museu va obrir el 1910, un any després que morís. La seva empremta, no obstant, continua visible. «És un museu històric, així que lemes com Bèlgica porta la civilització al Congo segueixen allà. No podem eliminar-los perquè l’estructura del museu continua sent la mateixa. El que hem fet és contextualitzar-lo i explicar per què és allà, què significa avui dia i demanar a artistes contemporanis que contraposin els missatges», prossegueix.

REVISIÓ DEL PASSAT Aquesta gran rotonda, una espècie de temple a la glòria del monarca amb un bust d’ivori descavalcat d’aquest simbòlic lloc, acull ara una monumental escultura de fusta d’un cap africà vista de perfil, coronada per una branca de metall, que simbolitza un nou començament, i erigida sobre un sòcol de bronze en contraposició a les escultures carregades de paternalisme que encara envolten l’espai.

Va ser aquesta ubicació el que va atraure l’artista congolès Aimé Mpane. «L’interessant d’aquest espai és que en l’origen hi havia una estàtua de Leopold II així que fer alguna cosa per a aquest lloc simbòlicament va ser molt fort per a mi. La meva maqueta va ser seleccionada i després de diverses discussions vam arribar a un compromís», explica a EL PERIÓDICO. El seu objectiu no és buscar «la victimització, suscitar sentiments de culpabilitat o enterrar el passat», sinó «fer reflexionar» i mirar cap al futur.

El mateix objectiu que té la galeria de la memòria, a la paret de la qual hi continua havent els noms dels 1.508 belgues que van morir durant els primers anys de la colonització, entre 1876 i 1908. Per contraposar aquesta realitat, el museu va encarregar a l’artista congolès Freddy Tsimba una instal·lació que recorda els milions de compatriotes que també van morir. Una manera d’aportar el seu gra de sorra a la revisió d’aquesta fosca època.

«Hauria d’anar més ràpid. Per això treballem amb el ministeri d’Educació, per assegurar-nos que el passat colonial forma part del currículum escolar a la secundària. Hi ha molts joves belgues que no coneixen la implicació de Bèlgica al Congo», admet Gryseels sobre un país amb una població d’origen africà que suma 250.000 persones davant les 20.000 de fa unes dècades. «La Gran Bretanya, Holanda o França van facilitar el trasllat al continent i per això són societats multiculturals des de fa més temps. A Bèlgica no va ser així. Per això no és només el nostre museu, és la societat belga la que encara és majoritàriament blanca», afirma. El resultat és que fa 20 anys no hi havia un sol africà treballant a la institució. «Avui dia són el 8% dels científics», diu.

En el que no s’ha avançat és en la restitució d’obres al continent africà. «Estic d’acord amb el president (Emmanuel) Macron quan diu que no és normal que el 80% dels objectius d’art africans siguin a Europa. És la seva història, cultura i identitat i òbviament mereixen ser a l’Àfrica», però «estem oberts al debat i a la restitució», assegura Gryssens, que posa com a exemple l’existència