Nou cop al ‘made in Italy’
Roma prova d’intervenir davant del propietari turc de la centenària xocolatera Pernigotti, que tanca l’única fàbrica que li Toksöz manté els seus plans de deixar de produir quedavaH
A la regió del Piemont, el seu antic feu, es tem molt el mal moment que viu la icònica empresa de xocolates Pernigotti. Endeutada fins a les celles, l’empresa, en altres temps una de les marques per excel·lència de la indústria alimentària del nord d’Itàlia, està a punt de perdre tot rastre dels seus origens. L’últim cop ha sigut l’anunci del grup turc Toksöz, propietari de la marca des del 2013, que a començaments de novembre va comunicar el tancament de la històrica fàbrica de Novi Ligure, l’última que quedava al país.
Tot això ha obligat e Govern del Moviment 5 Estrelles i de la Lliga a intervenir en l’assumpte i començar una negociació amb Toksöz. Fa una setmana, el mateix primer ministre italià, GiuseppeConte,va celebrar una trobada a Roma amb els emissaris del conglomerat turc, per buscar alternatives a l’anunciat tancament. En cas de no resoldre’s en termini breu, el risc és que, a més de la fiblada a l’orgull nacional, també quedin al carrer tots els empleats de la fàbrica i es posi fi a la producció del famós gianduiotto, a base de pasta d’avellana de Pernigotti. Un cop mortal per a una empresa fundada el 1868 que, en les seves èpoques daurades, va arribar a ser proveïdora oficial de la Casa Reial italiana.
No obstant, el diàleg, de moment, no ha triomfat. Ho confirmava una nota, emesa per l’actual gestió turca després de la reunió amb el Govern italià, en la qual es va aclarir que no hi haurà marxa enrere en el tancament de la planta. I més encara. Toksöz també va recalcar que tampoc estan disposats a vendre’n o a cedirne el nom. La notícia ha situat els italians davant de les conseqüències de tenir un entramat industrial en liquidació constant, en particular pel que fa al sector de l’alimentació. Les turbulències de Pernigotti, de fet, es remunten a 1995, quan Stefano Pernigotti –amb els seus fills morts anys abans en un accident de trànsit a l’Uruguai– va decidir vendre la com- panyia familiar. Stefano Pernigotti es va esmerçar llavors a buscar un comprador que mantingués alta la qualitat dels productes, i ho va aconseguir. Aquell mateix any, va vendre l’empresa a una altra companyia símbol de la gastronomia italiana, els productors de licors Averna. El pla va funcionar un temps, fins que també els Averna van començar a veure’s afectats pels canvis en l’economia global i, finalment, van decidir vendre Pernigotti a Sanset, una filial alimentària del grup Toksöz (posteriorment, els Averna també van vendre la seva empresa).
El principi del final
Aquest, segons els sindicats italians, va ser el principi del final. «Els nous propietaris turcs van arribar prometent iniciar una etapa d’internacionalització, però ja un any després ens vam adonar que alguna cosa anava malament», explica Marco Malpassi, del sindicat italià FLAI CGIL. «Des del 2013, la fàbrica de Novi Ligure ha tancat els seus balanços amb fortes pèrdues, de fins a 10 milions a l’any», afegeix.
A la fàbrica treballaven –fins a la vaga indefinida que es va convocar per l’anunci de Toksöz– a penes uns 100 obrers, a qui s’afegien, en els períodes de més producció, 150 temporers més. «Pernigotti de nacional ja en té molt poc, i pitjor anirà si Toksöz s’enroca en el seu pla, que és el de continuar utilitzant el nom de Pernigotti, produint productes d’una qualitat inferior, fora d’Itàlia, o a través d’empreses que treballen amb el sector discount», assevera el sindicalista.
El problema és que, a més, la crisi de Pernigotti no és una situació aïllada. Tan sols l’any passat, un altre fabricant italià de xocolata, Perugina –adquirit el 1988 per Nestlé– va estar a punt d’acomiadar gairebé mig miler de treballadors, que van quedar rebaixats en 180. Un altre cas és el de la històrica productora de màquines de cafè Bialetti, que té deutes per 68 milions i ha perdut el 40% del seu valor a la borsa l’últim any per l’auge de les càpsules de cafè.
☰
La companyia familiar italiana es va vendre el1995, i des d’aleshores va anar a la deriva
La crisi de Pernigotti no és aïllada, ja que diverses firmes del sector passen dificultats